marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 d'abril de 2019
0 comentaris

EL FRONT QUE CAU

No em vull cloure, mai!,
ni que cicatritzi
la boca que escup
les dents i el cargol
de la gargamella
que apaga la veu
que s’exalta i mira
el no-res del vespre
i el desig de set.

S’apressen la sang
i la llengua fera
a rompre el mirall
feréstec que em deixa
sense mans ni rostre.

En el front que cau,
la suor i l’estigma
de deixar perdre
la veu i l’hora
de la paraula
i els ulls i els dies
que reben la mar
a la platja del dany.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.