MATAR EL MAL

Coripe, poble andalús a una vuitantena de quilòmetres de Sevilla, té una festa centenària declarada d’Interès Turístic Nacional, això vol dir de l’Estat espanyol, que enguany ha ocupat molt d’espai en els mitjans de comunicació i en les xarxes socials: “La Quemà del Judas”. Es tracta d’un acte que es fa el dia de Pasqua després de la processó del Crist Ressuscitat. Després d’aquesta processó i davant l’església del poble, es tiroteja primer i crema després un ninot fet de roba o palla que representa un personatge conegut que durant l’any ha destacat per haver fet una mala acció. La plaça s’engalana com si fos l’hort de Getsemaní on, segons la tradició, Judes traí Jesucrist. Estranya celebració, val a dir, en aquest dia, però ja se sap que els capricis de les festes tradicionals són insondables.

I si aquesta festa estranya, desconeguda per la immensa majoria dels que patim i vivim aquestes contrades, enguany ha cobrat valor informatiu ha estat perquè el ninot tirotejat i cremat representava el president Puigdemont. I si ja és esbojarrant tot plegat, encara ho és més que els que decideixen el “Judes” de cada any siguin els pares i mares dels alumnes del poble que fan el primer de batxillerat, si no vaig errat, per recaptar fons per al seu viatge d’estudis. És a dir, el mal i la seva expiació a través d’una persona, com a finançador d’una altra festa. Forassenyat és poc.

Els defensors d’aquest acte tocacampanes es miri com es miri, al·leguen que és una festa centenària amb la distinció, com s’ha dit, de ser d’interès nacional, com si per això fos intocable i inqüestionable. I ja se sap que hi ha bestieses, com tirar un ase des d’un campanar o martiritzar un bou fins a matar-lo en una plaça feta per això, que no cal que siguin respectades, anys al contrari, l’abolició s’hauria d’imposar si és que encara ens queda una unça d’humanitat. De la mateixa manera que no respectam els sacrificis humans a cap divinitat o el canibalisme, sense anar més lluny.

En aquest cas concret, personificar el mal, desempallegar-se d’ell a través de la festa, significa diluir el mal que ens afecta a tots per concentrar-lo en l’odi de qui és executat sumàriament i simbòlica. En aquest sentit, l’apologia de l’odi és diàfana. D’altra banda, quin mal personifica i concentra Puigdemont per als coripenys i coripenyes? Quin mal maten simbòlicament amb l’execució teatral de Puigdemont? Quin mal ha fet o els ha fet per merèixer ser simbòlicament cremat? No ha transcendit, però és bo d’imaginar: a parer de les mares i els pares dels estudiants coripenys, voler desordenar l’Estat; l’Estat entès com a subjecte de totes les bondats i virtuts, exemple mundial d’altíssim grau de democràcia i responsabilitat política. Un Estat gairebé sacre i, per això, indiscutible. Per tant, “matar” Puigdemont vol dir preservar l’Estat i res millor, per això, que odiar fins a merèixer simbòlicament la mort qui demana voler volar, qui vol fer la seva via.

Per tot això, “La Quemà del Judas” no té cap interès, raó per la qual caldria que no se celebràs i molt menys en el marc de la Pasqua que, per als catòlics, significa joia, alegria, perquè Jesús ha vençut la mort, poca broma.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *