L’ALÈ QUE NO RESPIRA

Istmes de mocs i llàgrimes,
atols de paraules mortes
que descuiden els alens
perquè l’alenada
s’ha convertit en vici.
I un alè que no respira,
no pot ser alenat.
S’ignora a posta
que les arrels dels alens
brosten dels somnis
i la terra de la voluntat
de ser desig desitjós.
Com sigui, no cal patir,
el seu vòmit
no és de llibertat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *