marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

26 de març de 2019
0 comentaris

EL GROC ENGARJOLAT, DÉU MEU

El color groc de moment no està vedat a l’Estat que es desfà a una velocitat de vertigen, com tampoc no ho està el llaç (o el nus amb bagues escorredores com el defineix el Diccionari Català-Valencià-Balear, descripció que em sembla esplèndida). Però si combinam el color groc amb un llaç, la cosa esclata.

La Junta Electoral Central (per ampul·lositat que no quedi) ha decidit que els llaços grocs, en temps d’eleccions, no poden exhibir-se en els espais públics perquè els considera, juntament amb les estelades, símbols partidistes utilitzats per formacions electorals que participen a les eleccions i, per tant, no poden exhibir-los els poders públics, perquè han de mantenir una rigorosa neutralitat política. La JEC, però, no defineix què considera neutralitat política, la qual cosa afegeix més llenya al foc de l’arbitrarietat i, diguem-ho clar, de la repressió. Si no definim la definim amb precisió, també hauríem de prohibir que els polítics de totes les tonalitats i cap d’ells gens  neutre es passegessin per aquestes mateixes places i casals comunals que no poden sentir el groc com clama.

En fi, els manaies estatals han assolit un grau d’esperpent i grolleria tan alt que el nivell del ridícul, que hauria de ser rigorosament alt, no aixeca un dit i la densitat de les bestieses i les bogeries que fabriquen i fan ploure tempestivament fan perillar l’equilibri del planeta.

I com que, per això, cal que engroguem com més millor la nostra quotidianitat per no oblidar en cap instant que hi ha nou persones dignes, pacífiques i innocents tancades i vexades en un judici que no s’hauria d’haver celebrat mai perquè cap motiu no hi ha per celebrar-lo, Jaume Santandreu ha decidit de tenyir de groc el recital del seu “Déu meu” que es farà el proper dissabte i diumenge al Taller Marginàlia, en el carrer d’Asival núm. 4 del polígon de Son Castelló de Palma, a partir de les 11 i mitja. Bàrbara Nicolau Galmés i Albert Martínez Artiaga, actors, diran algunes entrades del text i Aina M. Bosch Santandreu hi posarà la música.

Tenint en compte que l’obsessió dels ponentins és engarjolar el groc, ha triat les llimones com a signe del color i les ha recloses en una gàbia d’aucells menuts per significar l’acte, com si fos el reclam alternatiu del cartell-programa oficial. I, com sempre, la ben pensada.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.