SALVATGERIES

De Cat Stevens només sé que el seu nom de fonts era Steven Demetre Georgiou i que acabant els anys setanta del segle passat deixà la música i es convertí a l’islam fent-se dir Yusuf Islam. I si d’ell poc en sé, encara menys de la seva etapa de músic i de les cançons que el feren famós. Ni el vaig seguir quan n’era l’hora –no em despertà gens la curiositat- ni sé què deu fer ara mateix el bon Yusuf Islam. Només en sé una, de cançó seva, Wild World, que mai no sabré perquè m’ha quedat emmagatzemada gairebé de manera permanent en el magí i amb molta freqüència em trob taral·lejant-la. Els camins de la memòria, com els del Senyor, són tan tortuosos com inescrutables.

No és res de l’altre món, la cançó: una al·lota decideix deixar una relació i el seu estimat accepta a desgrat la seva decisió però l’adverteix que el món que vol transitar és molt salvatge; que ell el coneix bé i que de poc hi valen, per acarar-lo, els somriures. Li prega que faci bondat, que es cuidi molt i que ella, per a ell, sempre serà una nina petita.

I tot per dir que avui, a les set del matí, entrant al caminal de Can Gazà i beneint la pluja que ja reclamava la civada, cantava per mi: Oh baby baby it’s a wild world / It’s hard to get by just upon a smile / Oh baby baby it’s a wild world / I’ll always remember you like a child, girl. I així de catstevensat i sense que el coc gazanenc se n’hagi adonat, entrava al despatx per untar les bieles de les reflexions i les ròtules de les idees.

Hem parlat del recital del seu llibre “Déu meu” que es farà el darrer cap de setmana d’aquest mes, dies 30 i 31, al Taller Marginàlia, a les 11,30h els dos dies. I, com no podia ser d’altra manera, d’aquesta aventura de risc extrem que és el programa de Can Gazà. I de la pederàstia, que fa trontollar els fonaments de l’església catòlica, apostòlica i romana; de les mesures que s’haurien de prendre per minimitzar els efectes del sisme i que no pren, com per exemple carregar-se amb totes les de la llei el celibat i, sobretot, reorientar definitivament i urgent el seu tractament de la sexualitat: deixar-la de veure i fer-la veure com una bèstia i viure-la i fer-la viure com una font inestroncable de goig.

I té raó, Cat Stevens, més enllà del paternalisme caduc de la cançó: aquest món d’ara té molt de salvatge, en veient com maten les dones, profanen infàncies i es persegueixen pobles que l’únic que volen és poder ser, poder voler.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *