PAPERS PERDURABLES

Com passa sovint, quan cerques un paper –és un dir- en algun dels caramulls que tens perfectament controlats, abans de trobar-lo, te topes amb molts que t’obliguen a prendre’ls en consideració. I ho fas, evidentment, perquè no t’agrada cridar els mals averanys.

I avui, un d’aquests papers perdurables, presentava el poema “Lo somni” que Pere Quart dedicà el 1934 a Sigmund Freud. Es veu que jo el vaig retreure no sé on el 2014 en ocasió del setanta-cinquè aniversari de la seva mort.

L’illa navega per un
mar llaurat, a la deriva.
Hi viatgen al damunt
el poeta Carles Riba
i un jove encara difunt.

Els nodreix una palmera,
els vigilen dos xiprers
i els proclama una bandera.
El poeta riu i espera,
i el difunt calla només.

La bandera és una pàgina
d’un vell llibre sense mots,
que passà un cicle entre llots,
assumit per la voràgine
que un poc més ens xucla a tots.

El poeta Riba riu
i espera arribar a la riba.
Solitud el té captiu
i multitud el captiva.
El jove fa la viu-viu.

Una gavina pel mar
i un dofí pel cel segueixen
llur presó, vehicle, llar,
xalet, oratori, bar,
illa on duren i es glateixen.

Què els espera a l’altre pol?
El moll petri d’una rada,
tot de gent endiumenjada,
xaranga, coloms de dol
i parlaments d’arribada.

En Riba calla per punt
i la bandera sondrolla.
Els xiprers, amb el difunt,
el qual, aterrit com un
nàufrag, avia una ampolla.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *