D’ANGLADA I DE CASASSES

Avui fan anys Maria Àngels Anglada i d’ella aquest poema:

DE VEGADES, PEL MARÇ

De vegades pel març, l’aire es tornava tebi.
Ales d’abril somreien a frec del campanar,
el bleix del temps gemmat suaument agitava
els jardins de les cases i els jardins de la sang.
Els arbres borronaven. Poc després llavis grèvols
de poncelles besaven aquell vent amorós
i entre el saüc i l’heura s’acoblaven les merles.
Però encara era l’hivern als jardins de la sang:
com infants que es desvetllen a mitja nit i ploren,
els havien bressat amb rondalles de por.
Per als jardins de sang era la primavera
una frisança estèril. El temps, no sempre esquerp,
guardà en calzes madurs la llum dels dies tendres
i a poc a poc floriren els anys del seu estiu.

De vegades, pel març, l’aire es tornava tebi.

I també Enric Casasses, que diu

Al pot petit hi ha poca confitura
i al cor trencat la veritat més dura:
mal amagat és mal que no té cura,
la llibertat, la llei que és més segura,
la veritat, bandera que no es jura,
i el paradís, un bon plat de verdura.

Molts d’anys i bells, i mesells de bones paraules

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *