marginàlies

La casa Fairy hauria de reprovar seriosament les declaracions de Josep Enric Millo i Rocher, Delegat del Govern d’Espanya a Catalunya entre el novembre de 2016 i juny de 2018, per haver dir que certs agents de la policia espanyola, en el referèndum principatí, havien caigut en la “trampa” d’aquest rentavaixelles.  Segons el senyor Millo, a certs col·legis electorals del primer d’octubre del 2017 es va vessar Fairy a les entrades perquè els policies rellisquessin i, un cop en terra, ser colpejats al cap. I l’ha de reprovar –o qualsevol altre verb que indiqui renyada- públicament perquè un dels lemes d’aquesta marca és que és “el miracle desgreixador”.

No fa gràcia, tanmateix. Que una persona amb forta exposició pública sigui capaç d’expressar-se així davant un tribunal –i més si és el Suprem- indica molt clarament en mans de qui hem estat o seguim estant. Després del suposat “vol d’un con”, ara la “trampa del fairy”. Lamentable és poc.

S’està jutjant persones de bé, pacífiques, que res mal no han fet de delictes gravíssims que comporten penes altíssimes de presó perquè fiscalia, advocacia de l’estat i molts testimonis es comportin, en excessius instants, tavernàriament i indigna. És clar que ho tenen tot a favor; que l’estat els dóna tot el suport; que saben perfectament que la sentència està dictada i que no serà gens favorable als acusats, naturalment. Això, però no els ha de servir de pretext per comportar-se de la manera més roïna i miserable.