LA SALA DELS PACIFISTES

No puc seguir la ignomínia en forma de judici del Suprem en contra de l’independentisme i per això m’he de refugiar en els reportatges que els meus diaris digitals presenten seguit seguit, al davant dels quals Vilaweb. I em sap greu, no poder-lo seguir en directe, perquè em sent fortament interpel·lat, tant pel calvari dels nostres presos i preses polítics, com per les intervencions de la fiscalia, de l’advocacia de l’estat i del president de la Sala, Manuel Marchena Gómez, un seixantí canari, no a la inversa.

Tanmateix, a través d’aquestes extenses referències he pogut veure i copsar la fermesa dels nostres presos i les males arts de la fiscalia; que tot aquest muntatge no és més que un acte de revenja i d’escarment. I davant aquesta pantomima, cobra molt més valor les declaracions de tota la nostra gent hostatge d’una judicatura que la vol dur a la barra com sigui. Per això em declar solemnement BassaCuixartForcadellFornJunquerasRomevaRullSánchezTurullià. Perquè alliçonen a tort i a dret brandant en tot moment l’estendard de la dignitat i de la convicció.

Sentint-los, no costa gens advertir la petja i fins i tot la mirada d’aprovació de Martin Luther King, Gandhi, Rosa Parks, Desmond Tutu, el Dalai Lama o Nelson Mandela, lluitadors irreductibles del pacifisme, la resistència passiva i la desobediència civil. I sentint els fiscals i l’advocacia de l’estat ressonen els grillons.

És per això que, en veient com acusen l’estat d’insensibilitat democrática, s’encén l’orgull. En el meu cas concret, orgull de tenir un president com Jordi Cuixart; orgull d’amic.

La sentència està escrita i haurà de ser la nostra dignitat i la nostra determinació democràtica, pacífica i responsable la que l’esmeni.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *