EL PRESTIGI DE DÉU

Fent forçosament el soldat a Madrid, el 27 de maig de 1978, a la llibreria Fuente Taja, al carrer de San Bernardo que no queia lluny del lloc del meu confinament militar, em vaig comprar una antologia poètica d’Ernesto Cardenal editada per Laia.

En ocasió de la seva absolució de la condemna a divinis he retornat als seus llibres i als seus papers i dins aquesta antologia hi ha trobat la translació al meu català que vaig fer del Salm 43. L’havia llegit en una magnífica traducció feta per Joan B. Xuriguera, però en aquells moments d’emprenyadura supina, forçosament allunyat dels meus panorames, em va dur a traduir-lo per sentir-lo més intensament; com si fos una oració, no ho neg.

Rellegint-ho se m’han remogut molts solatges amb forta càrrega tòxica que m’han fet repensar el que ara mateix es cou a foc molt lent en un Estat en descomposició on el rei es cobreix d’ignomínia cada cop que obre la boca

SALM 43
Ho sentírem amb les nostres orelles
els nostres pares ens contaren la història
el que tu feres amb ells
en temps antics
Tu vares donar victòries a Israel
Perquè no confiàrem en les nostres armes
i els tancs no ens donaren la victòria

Però ara ens has abandonat
Has enfortit els seus sistemes de govern
has donat suport al seu règim i al seu Partit
Som els desplaçats
som els refugiats que no tenen papers
els confinats en els camps de concentració
condemnats a treballs forçats
condemnats a les cambres de gas
cremats en els crematoris
i escampades les seves cendres
Som el teu poble d’Auschwitz
de Buchenwald
de Belsen
de Dachau
Amb la nostra pell en feren pantalles de làmpada
I amb el nostre greix n’han fet sabó
Com ovelles a l’escorxador
vares fer que ens duguessin a les cambres de gas
Ens vares fer deportar.
Portares el teu poble a l’encant
i no hi havia comprador
anàvem com bestiar
amuntegats en els vagons
als camps il•luminats amb reflectors i voltats de filats
amuntegats en els camions a les cambres de gas
on hi entràvem nus
i allí tancaven les portes i apagaven els llums
I ENS COBRIRES D’OMBRES DE MORT
De nosaltres sols en quedaren munts de vestits
munts de juguetes
i munts de sabates
Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu
i l’haguéssim canviat per altres Líders,
no ho haguessis sabut?
Tu que no necessites de Servei Secret
perquè coneixes els secrets del cor?
Cada dia passaven llista
per escoltar els noms dels que se’n portaven als forns
Ens lliuraven a la mort tot el dia
com ovelles destinades a l’escorxador
Ens posares nus davant dels llançaflames
Han esborrat el poble del mapa
i ja no hi és a la Geografia.
Anam sense passaport de país en país
sense papers d’identificació

I ara tu ets un Déu clandestí
Per què amagues el teu rostre
oblidat a la nostra persecució i a la nostra opressió?
Desperta
I ajuda’ns!
Pel teu propi prestigi!

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *