MURIEL, CARME, AINA

Fa tres anys que enyoram Muriel Casals i fa més de deu mesos que Carme Forcadell és en presó preventiva. Mal d’empassar. Cap de les dues no s’ho mereixen. Hi pensava mentre sentia i veia part de les declaracions d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn en el Suprem, que té massa semblances amb els Tribunals d’Ordre Públic. Enrabia, sentir com se’ls acusa i de què. Encabrona veure i sentir com en aquesta sala carregada d’aire pesat, aire espès de segles d’infàmia, el català no és tolerat. Hi pensava, sí, amb una recança que fa mal i que adoloreix. Muriel i Carme, des d’Òmnium i l’ANC, ens posaren en disposició de revoltar-nos pacíficament i democràtica amb el somriure de marca i patrimoni.

Les tenim i les sentim encara, clar. Mai no han deixat de dir-nos que no hem defallir, que el tall de feina és exigent però que no podem renunciar de cap manera al futur alliberat que ens mereixem, raó per la qual hem de greixar convenientment les bieles de la feineria i no perdre calada. La feineria incessant que ens deixa a mans Aina Moll, que avui hem acomiadat a sant Francesc, on Ramon Llull escriu a les mates de l’eternitat que amb tres dones així no hi ha impossibles que valguin .

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *