marginàlies

Agraeix l’aigua
de pluja i la tempesta,
la mar quieta,
la que miralls infanta,
la que la mort deplora.

Diuen els peixos
que somnien la veu
inalterable
dels infants que s’acaren
a les ombres dels corbs.

Per què no callen
els serfs de dictadura,
els fills de l’odi,
els sapadors del règim
que persegueix la parla?