marginàlies

“Quadern del port”, d’Hilari de Cara, pot ser un passeig ran de mar preferentment en la nit que més s’estima (si pogués capgirar la roda i el fus / de la nit i el sol que t’avanç que no vull) per carrers estrets en coma profund que volen fugir del dolor per trobar l’amor que transforma, que fereix i supura.

I també una caminada pel buit de tot –i de tothom?- que mai no ret la mirada de qui el fita amb severitat. Versos salabrosos solcats pel riuet d’una illa que marca l’escriptura i solcat per un calfred sense so ni coordenades que no deixa, que se sent més a cada passa.

O per ventura una capbussada fonda de qui sent a la boca la llarga besada i antiga de la mar i desitja l’amor de la paraula tibant per acarar la bota de ferro de la por. Una conversa, tanmateix, que asseca la boca d’un home sol (T’esper, sol, perquè em guareixis / de la sagnia de la fosca) que desitja un cos i espera ansiós les tempestes del desig sobre aquesta sang meva / massa dies, massa temps sola, orba i glaçada. Fe de vida, en definitiva, de qui de l’amor en fa veles i vents: Visc i estim cada racó / de els paraules amb què tu em robes.

Cinquanta-sis poemes que es fan sentir i amaren, en els que la bellesa desafia el silenci i la nuesa del desposseït i reconstrueixen els ponts enrunats si és que en algun moment iindret existiren; que es fa lloc en les clavegueres del cor i en les coves del cor mai omplert. Una bellesa rebel que farà dir al poeta

bufetejaré fins a fer-me sang l’avar
i li esquitxaré la cara amb tots els brossalls
de la bellesa que m’han atorgat les veus
que m’han fet esdevenir un home
enmig de la seqüència d’un país,
d’un paisatge, d’una vida.

“Quaderns del port” va merèixer el Premi Jocs Florals de Barcelona 2018 i ha estat editat per Proa.