marginàlies

Abans de l’alba, a l’hora de les execucions i de les primeres pregàries, el primer dia del mes de febrer, han sortit cap a Madrid els nostres presos i les nostres preses polítics. Abans de l’alba els han traslladat a la capital de la metròpoli per ser jutjats d’uns delictes inexistents, raó per la qual aquesta pantomima jurídica mai no s’hauria d’haver celebrat. I elles i ells accepten la impostura per acusar l’Estat d’atemptar contra drets i llibertats que pertanyen a la ciutadania, no al capricis d’una judicatura ancorada en el franquisme. Serà de veure i de sentir, aquesta ignomínia. El Suprem, tanmateix, no accepta els observadors internacionals perquè si és retransmès en directe per ràdio i televisió, cap falta no hi fan. Res no té a veure una cosa amb l’altra, i el mateix Suprem ho sap, però la realitat que imposen supremament exigeix aquesta absurditat.

Maria Isabel Celaá Diéguez (Bilbao, 1949), ministra d’Educació i Formació Professional i portaveu del Gobierno davant aquest trasllat i el començament del judici ha demanat al president Torra que apaivagui les emocions i li reclama racionalitat i seny. Lliçons de cinisme, Celaá, en dona a tort i a dret. A més, crida les forces polítiques a la normalitat; la mateixa normalitat d’un judici que no és res més que una revenja i un càstig als que democràticament i pacífica volen marxar d’un estat en descomposició? A més, diu que serà un judici amb totes les garanties perquè Espanya és un estat de dret. Tot depèn de quin estat i quin dret, naturalment.