LA NO-VIOLÈNCIA, EL PACIFISME, EL GANDHISME, AVUI I ARA

El 30 de gener de 1948, Nathuram Vinayak Godse matava Mohandas Karamchand Gandhi, conegut amb el títol honorífic de mahatma, a Nova Delhi. Aquest pensador, polític i lluitador per la independència de l’Índia tenia 79 anys. El pare de la no-violència i la desobediència civil va néixer enguany fa 150 anys justs a Porbandar, a l’actual estat indi de Gujarat, una fita que no hauríem de deixar passar per malla i més ara que el pacifisme, el rigor democràtic, l’atenció escrupolosa als drets humans i la desobediència necessària són combatuts arreu i, en certs casos, amb una ferotgia impròpia de la condició humana.

L’any 1964, el poeta i educador santanyiner Llorenç Vidal Vidal (1936), commemorant el dia de la mort de Ghandi, va fundar el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP), que proposa una educació permanent en i per a la concòrdia, la tolerància, la solidaritat, el respecte als drets humans, la no-violència i la pau, una iniciativa seguida a molts de països i que hauria de tenir molt més ressò del que té perquè, al cap i a la fi, es tracta d’una educació en valors, que no són fruits de temporada, sinó perennes i permanents.

Dimarts passat vaig poder commemorar aquesta efemèride i celebrar els postulats de la no-violència al CEIP Blanquerna del Pont d’Inca. Aquest centre escolar marratxiner, des de fa disset anys, en el marc del DENIP recull aliments per a Can Gazà i els lliura al centre d’exclosos de la manera més ghandiana possible: tots els alumnes formen una cadena humana zigzaguejant en el pati -que comença a la seva porta d’accés i acaba al vehicle que ha de dur el recapte a Can Gazà- de forma que cada aportació passa per tots els alumnes de mà en mà. Així, tots els escolars participen individualment en l’acte solidari i coneixen també de primera mà on es destina la donació alimentària.

Sortint del Blanquerna amb la lliçó solidària ben apresa i amb el ferm convenciment que entre tots hem de voler que els nins d’ara en ser grans vulguin ser, primer de tot, bones persones, pensava en el pretès judici als polítics independentistes catalans que començarà d’aquí a prop. I em deia que la no-violència ghandiana, en aquesta impostura jurídica, també seurà en el banc dels acusats, senyal inequívoc que no estam ben educats ni en la no-violència ni en el més fruitós gandhisme.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *