PIERROT DESATÈS

La mort sobtada d’alguna persona que coneixes i tractes et deixa allà deçà de tot; de la mort i tot. I si qui es mor ha tastat l’amargor de l’abandó, de l’allunyament de l’escalfor que cal per no perdre l’equilibri ni l’avès a viure, la sensació de pierrot desatès no t’abandona en molt de temps. Mentrestant, mires de refugiar-te aquí o allà, o d’espantar amb qualsevol fugida maldestre els fantasmots més cretins i no sempre encertes l’eixida.

La lectura pot ser una manera efectiva de recuperar tremp i compostura; trobar aixopluc en un vers, en un personatge, fins i tot en la descripció d’un lloc on s’hi congrien emocions de tota mena. Un text que et prengui i te traslladi allà deçà de l’estupor per retrobar-te amb qui ja ha complert la història i estrena memòria.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *