VIVÈNCIES DE L’OCULT I DE LA REVELACIÓ

“I com que tot el món, absolutament tot, des del que és insignificant fins al que és primordial, es troba en les paraules, en allò dit i pensat i escrit, en el verb primigeni, vaig decidir narrar les meves vivències pels camins de l’ocult i de la revelació”.

Així diu Jacob, el protagonista de “La memòria de l’Oracle”, per justificar el relat de la seva tragèdia, de la vida gens reposada d’un “ésser fet a partir de moltes vides”; d’una persona marcada per la intolerància i pel càstig, que coneix molt més els laberints del mal que no les camades amables del bé.

Pere Joan Martorell, en aquesta memòria tan fèrtil com ennuegadora, entra dins el sentit de Jacob –allò que sent i allò que expressa- i inventaria el que en ell s’extingeix a cada cop de vivència; al que li costa viure cada minut de la seva existència marcada, sobretot, per la “comesa de desentranyar enigmes i esporgar quimeres” i per les absències: privació de pare, alienament de mare, fugida del germà bessó… I tot en el si d’”una gran família imperfecta. Una tribu de pàries tarats. Desferres humanes. Apàtidres”.

Una estirp de vençuts, tanmateix, que no s’acaben de resignar a respondre per sempre més -fins a convertir-se en estigma- a les preguntes insidioses i a les exigències dels vençuts.

Escenaris marcats per la tenebra i personatges derrotats per l’estigma, requereixen una escriptura trempada i vigorosa, talment una barrina que penetra amb força en l’ànima que no es resigna a la pena, que es rebel·la contra el destí que no té res d’encoratjador. I Pere Joan Martorell ho fa coratjosament i se’n surt, tractant l’expressió amb la poètica que cal perquè el lector es faci càrrec d’aquesta memòria amb totes les garanties d’èxit.

“La memòria de l’Oracle” va ser guardonada amb el Premi Mallorca de narrativa 2017 i ha estat editada per Edicions de 1984.

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *