L’ENREVEIXINADA DE L’EXIMPRESIDENT JRBD

Estam donant excessiva importància a la baixa del Partido Popular de José Ramón Bauzá i a la renúncia a la seva acta de senador per l’arxipèlag.

Aquest propietari de la farmàcia del Pont d’Inca Nou -ell no vol ser marratxiner i, per tant, no cal tractar-l’hi- va ser el pitjor president que han tingut mai les Balears i Pitiüses, entre d’altres raons perquè ell abomina el nostre país; ell no volia ser el president i, per això, jo el tractava sempre d’impresident.

José Ramón Bauzá, de tots els polítics nostrats, és el més esclau tant del personatge grotesc en què es va convertir com de la ideologia passada de rosques que el fa odiar tot allò que té a veure amb la catalanitat.

Sobre aquesta esclavitud, fa cinc anys i tres mesos, vaig entrar en aquest bloc una nota que vaig titular “BÉLA-JOSÉ RAMÓN LUGOSI-BAUZÁ” (https://blocs.mesvilaweb.cat/jmateuimarti/?p=252871), que ara, i que se’m perdoni l’arrogància, cobra un valor especial perquè em referia, precisament, en el seu adéu quan acaba d’entrar a l’equador del seu mandat.

En aquest escrit, per qui no vagi a l’entrada, comparava l’impresident amb l’actor Béla Lugosi, que va interpretar el comte Dràcula en algunes pel·lícules i que, al final dels seus dies, oblidat de tothom, es va arribar a creure que era, efectivament, el comte xucla-sang. En morir, qui es va fer càrrec del seu enterrament és Frank Sinatra. El final de la nota, que és el que importa transcriure, diu així:

“L’impresident Bauzá, en certa forma, pot assimilar-se a Béla Lugosi: interpreta a la perfecció el paper de comte tronat que s’alimenta de la saba del poble que té la desgràcia de patir la seva extrema curtor, que ell reconverteix en tupinades i sadisme. Permanentment de vint-i-un botó, de pell cerosa i engominat, dicta lleis contràries a la llengua, a la cultura i als signes propis i històrics del país fet d’illes que vexa sempre seguit. Endut per un odi mai vist a tot allò que distingeix l’arxipèlag més agradós de la Mediterrània, calciga tot allò que trepitja, toca o mira. Convençut que té la missió gairebé divina d’assimilar les Balears a les essències castellanes més ràncies i suades, no dubta a treure sovint el sancristo gros i amb ell reparteix estopa entre els indígenes que comencen a sortir de la perplexitat i l’estupor.

“Amb allò que no compta l’impresident-dràcula, però, és que ja se li atansa l’ocàs i que, amb ell, se li acabarà la ganga. Perquè, per molt que s’hi afanyi, tanta branca contra el català i els catalanoparlants no comportarà que s’esvaeixi la llengua ni que desapareguem, òbviament. Serà aleshores quan tastarà l’acidesa de l’oblit, l’aspror indòcil de la decadència política. La claca i tot que ara li riu totes les gràcies i dóna la cara per ell, les seves fòbies i les seves bogeries, en ser destronat, no en voldrà saber res i assistirà impertèrrita al seu alienament absolut.

“I ja veurem si qualque Frank Sinatra de pacotilla es voldrà fer càrrec de les despeses del seu enterrament polític”.

I no en parlem pus.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *