marginàlies

Els sorolls mai no acompanyen
la solitud forçada,
de la mateixa manera
que la nit no es descuida
de qui beu a glops generosos
l’isolament
mentre fa créixer la por
a un ritme desorbitat.
Contra la ignorància
que vol ser perdurable,
sempre la lluita a favor
de la claror i la fulgència
que sols és fidel al foc
amb el que cal embolcallar
el cos de l’aigua que pren
la veu als nàufrags.
I sense veu, anant
a les palpentes amb guants
de resignació,
no cal ser savi per preveure
la catàstrofe.
Qui canta victòria?
De qui i sobre què?
En tot triomf hi perd sempre
la paraula.
Amb les soques infecundes
fent de refugi als mots
tremolosos d’auxili,
avesant-nos a l’atrocitat
del germà proïsme,
mai no sortirem de l’esclavatge.