marginàlies

El diari mallorquí “Última Hora” durant l’any passat celebrà el seus primers 125 anys, una fita per festejar, certament. Com a colofó als actes commemoratius, dia 16 de novembre va editar “Última Hora 1893-2018. Noticias y periodismo en Mallorca”, un recull de gran format, de 432 pàgines, que presenta les notícies més importants que publicà el diari durant aquest segle i quart d’existència.

De tot el repertori em cridà moltíssim un breu incorporat a la secció de successos que, sota la crida de: “Estalla un petardo en la casa de mossèn Alcover”, diu textualment: “A las ocho y media de la noche una fuerte detonación puso en alarma a todos los vecinos que viven en las calles inmediatas a la Portella. Había explotado un petardo en el zaguán de la casa que en la calle de Serra habita el vicario general de la Diócesis y canónigo de esta Catedral, mossèn Antonio María Alcover. La detonación se percibió claramente desde la plaza de Santa Eulàlia e igualmente en la Calatrava”. Aquesta petardada intimidatòria –sense ser especialista descartaria la bretolada- que desconeixia va tenir lloc el 6 de febrer del 1906.

Per consultar, per pura tafaneria, què feia per aquelles saons el canonge de santa Cirga, he anat cap dret a “Un home de combat”, del seu deixeble Francesc de B. Moll, i veig que “per a estimular l’estudi d’aquests i altres fets gramaticals, tingué la pensada de convocar un congrés de Sintaxi catalana. Ja exposà aquesta idea el 25 de gener de 1904 en una conferència a l’Ateneu de Barcelona. Parlà d’aquest projecte a Schädel, i aquest, que era home de vastes iniciatives, considerà que convenia ampliar-lo convertint-lo en un  Congrés de la Llengua Catalana, en el qual es fessin els estudis conduents a fer viable la gran gramàtica catalana que Mn. Alcover duia entre cella i cella”.

La idea pren volada: “Es formà una Comissió organitzadora, i pel febrer de 1905 s’envià una circular invitant al Congrés i exposant els temes que en principi es tenien pensats”. Finalment, “en el desembre de 1905 sortí la convocatòria del Congrés per a les darreries d’abril de 1906, però es prorrogà fins a l’octubre i encara amb la salvedat “si aleshores s’és restablerta la normalitat a Barcelona” perquè hi havia hagut  incidents greus que feien inoportuna de moment la celebració d’un acte catalanista com havia d’esser el Congrés”.

Sobre aquests incidents greus cal recordar que el 25 de novembre de 1905 un grup d’oficials assaltà la redacció del diari satíric “Cu-cut!”, per haver fet conya de les derrotes de l’exèrcit espanyol, i de “La Veu de Catalunya”. Els assaltants, lluny de ser perseguits i castigats, varen rebre el suport de l’exèrcit i el Govern de torn del Rei Alfons XIII es plegà als seus desitjos, naturalment, militaritzant l’ordre públic.

Segurament també quedà impune l’atac a la casa de mossèn Alcover, però no costa gens imaginar de quin peu calçava i quin puny feia servir l’agressor. I què li desitjava al nostre apòstol de la llengua catalana, evidentment.

M’he quedat sense saber, però, què en digué mossèn Alcover, d’aquesta bestiesa.