marginàlies

Diu el Diccionari Català-Valencià-Balear a l’entrada “innocent”: “El dia dels Innocents se celebra en general fent burles i procurant enganyar la gent, principalment els amics, parents, companys, etc., en un ambient rioler en què ningú sol prendre malament els enganys de què el fan objecte. Antigament aquesta festa se celebrava amb més solemnitat i amb varietat de cerimònies, com l’elecció i efímer pontificat del Bisbetó; la intervenció dels nois i fadrins en les cerimònies litúrgiques com a substituts, per un dia, dels capellans; el nomenament de batlle, regidors i jutge, en certs pobles, entre la fadrinalla, que en aquesta festa actuava amb poders dictatorials; les captes de diners i d’espècies per a fer berenades o dinars; el furt permès o tolerat a certs llocs, sobretot si anava destinat a un àpat tradicional dels fadrins; les representacions més o menys rudes de la degollació dels innocents, com la Degolla de València, que arribà a degenerar en excessos punibles; les fogueres que es feien en algunes comarques, i sobretot en algun poble on les darreres brases de la foguera servien per a fer aigua cremada a la qual s’atribuïen virtuts meravelloses de bons auguris”.

En temps de mentides encadenades, de falsedats imperials, de relats tronats, de manipulacions i altres ficcions imposades, celebrar els innocents té molt de revolucionari . I segurament per això, ningú no ho celebra: les revoltes van cares i sort en tenim de la gent principatina que no deixa de bastir-ne.

Pensar una innocentada i que algú se la cregui, en el panorama en el que ens movem ara mateix, és una quimera. I em deman, què passaria si es reinstaurava l’elecció del Bisbetó (encara es conserva a Montserrat?) o de nomenar jutges, ni que fossin per un sol dia? No semblen innocentades algunes decisions judicials supremes que, tràgicament, són redecertes?