LA VIOLÈNCIA DEL MASCLE

Deu mil denúncies mensuals -segons les estadístiques oficials- per violència de gènere és una tragèdia que hauria d’espantar tant, si fa no fa, com les més de 50 dones assassinades per homes enguany. I encara és més tràgic que aquestes dones maçolades física i psicològicament confiïn en uns jutges que, en un nombre escandalós, es malfien d’elles, les víctimes, i atenuen fins a la ignomínia l’abusador, el torturador, la bèstia.

Les dones assassinades pel mascle any rere any fan feredat i més enllà d’un minut de silenci d’aparador, ningú no en fa memorial. Així, la mort d’aquestes dones, lluny de remoure ventrells i revoltes, no passa de ser una dada estadística. La mort d’aquestes dones assassinades, per això, mata la justícia.

I què en diem -i fem- els homes, els mascles, d’aquesta pandèmia que ningú no s’afanya a tractar i que afecta tots els estrats socials? Mirar-ho de lluny, amb ulleres de llarga vista i des del poder que ens confereix un patriarcat que no discutim, ans al contrari. Cap dona maltractada, abusada o assassinada per mascle ens fereix el suficient per baixar tots els graons que ens separen d’elles, de les dones. Desdoblant fins a l’absurd no igualam res, ni depurant el llenguatge perquè no sigui sexista els homes deixam de gaudir del nostre estatus privilegiat.

Deu mil denúncies mensuals per violència del mascle i res ni ningú no es commou, aquesta és la lliçó que han après els abusadors, els torturadors, les bèsties.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *