CEL·LES DE LLUM

No hi ha manera d’enlletrar allò que glateix i respira enllà del sol i de la llum o que cerca amb desesper la ruta cap a l’ou de foc de la terra:
les corrues d’estels que no es perceben, les zones mortes de l’univers on s’hi congrien les savieses i la constitució de la tendresa.
La parla dels idiotes que no deixa, no permet sentir el que cal, el que convé a la nostra condició de bèsties entrades en costura i lluny dels claustres monacals amb brollador tenor per compassar la pensada trèmula.
Clamem per una cel•la de llum i un llit de llibres, un salt permanent de lletres i un safareig de nombres imparells.
Tanmateix, la més gran capacitat d’escolta sols la té el vent i ho calla tot per vergonya o per altivesa.
Ni les mans, que sols serveixen per aplaudir l’absurditat i la barbàrie que encapçala dia rere dia els periòdics dels senyors, saben què n’hem de fer del silenci.
On són els mots caragol acuitats per les feristeles?
I els versos d’aranya?
I els poemes de ratpenat fumant la pipa de la pau que mai no arriba perquè mai no ha existit?

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *