EL CAMÍ ROST DELS REIS

El meu institutor major va molt malsofrit perquè el seu millor amic, uns quants mesos més gran que ell, li ha dit que té al·lota, raó per la qual no pot estar tant amb ell. I el meu prefecte considera que no és hora de tenir al·lota; per tenir-ne  has d’haver fet els devuit anys, com a poc. Abans d’aquesta edat és contraproduent festejar. I té tota la raó, clar.

Remolest i tot vol fer el betlem i mentre ho fa es mira i remira les figures de fusta fetes a partir dels dibuixos de sa mare, sa padrina de fonts, els seus fills de cosins i una molt amiga de sa mare. I fent-ho, discurseja a les totes i em demana quan tendré fetes les tres figures que em va dibuixar ahir. Té pressa per col·locar-les, sobretot el pixaner.

En acabat em proposa d’anar a la llibreria especialitzada en infants i em demana de comprar un conte. No em puc negar. I, a més, en tria un per al seu germà, que no es tracta que se senti fet de menys. I es decideix per una versió d’Els tres porquets que incorpora les seves figures i la del llop.

De retorn a casa, la malsofridura del preceptor gran ja havia minvat molt quan ens hem topat amb una dona que empenyia un cotxet amb una criatura dels mateixos mesos, fet i fet, que el preceptor segon –catorze mesos- i una nina un poc més jove que ell. La nina feia cara de pomes agres i la dona no ha dubtat a dir-li que si seguia portant-se malament, el Reis no vindrien.

L’institutor, en sentir la madona, ha alentit el pas, ha posat cara de processar una qüestió molt substanciosa i m’ha dit que aquella dona no podia dir mai el que li ha dit a la nina. Els Reis sempre venen, m’ha dit; sempre. Una altra cosa és que la nina no faci bondat i que els Reis, per això, li duguin carbó. Però de venir, m’ha insistit, sempre vénen; i a aquella dona, ha seguit imperativament, algú li hauria de dir que no es poden dir mentides.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *