marginàlies

Les autoritats borbòniques, d’acord amb els Decrets de Nova Planta (vigents a Mallorca a partir de 1715), manaven als nous corregidors que posessin “el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin se darán las providencias mas templadas y disimuladas para que se consiga el efecto sin que se note el cuidado”. Les mesures que prenen els nous governs de les principals administracions públiques de les Illes Balears segueixen aquest camí amb una fidelitat que esborrona.

De fet, aquests nous governs es distingeixen no per les mesures constructives que han pres, sinó per les regressives: eliminació de les àrees o departaments de normalització lingüística del Govern, Consells a ajuntaments principals; supressió dels dinamitzadors lingüístics de tres barris de Palma; tancament de la Televisió de Mallorca; castellanització progressiva dels excepcionals espais on la llengua pròpia havia avançat mínimament (ridículament?), en l’administració pública i l’educació preferencialment. Es tracta de decisions que, a nivell popular, passen “sin que se note el cuidado” però que tenen un efecte devastador per als interessos de la llengua pròpia.

En paral·lel, es despleguen les bateries més potents per conflictivitzar el català i blasmar i injuriar tots els qui malden per assegurar la seva vida social. En aquest sentit, s’ha obert la veda i des dels posts de comandament públics s’instiga la persecució de les entitats que més han fet per prestigiar la llengua i cultura pròpies d’aquesta terra.

D’altra banda, també ha pres la idea que el Govern de José Ramón Bauzá (JRB) no ha tret la destral ni el santcrist gros contra l’idioma personal d’aquestes illes. I hom es demana si el fet de no complir la llei (que mana taxativament que són els poders públics els qui han de liderar el coneixement, promoció i prestigi de la llengua catalana, pròpia de l’arxipèlag) no és la pitjor de les agressions que pot patir la nostra llengua.

Més encara: conjuntament amb aquestes decisions regressives, JRB, designa personalment els cappares de tots els governs importants als que les imposa el desplegament del discurs més anti-illes (vull dir més contrari als interessos de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera) que ha viscut el govern de les Balears des que existeix.

S’ha convingut que els nous governs tenen cent dies per situar-se i per marcar rumb. Personalment em sembla que el de JRB està perfectament marcat abans i tot de guanyar les eleccions: com a bona província que vol que siguem, ens plegam als interessos madrilenys del seu cap per major glòria del castellanisme.

I parlant de responsables, el nou regidor de Cultura i Esports de l’Ajuntament de Palma, Il·lm. Sr. Fernando Gilet Sancenon, proclamant que vol fer cap d’una cultura “no excloent perquè no sigui de ningú”, a la primera compareixença pública s’ha cobert de tot llevat de glòria. A l’entrevista que avui publica el dBalears http://dbalears.cat/actualitat/cultura/recuperam-els-ciutat-de-palma-en-castella.html diu sense que li caigui la cara de vergonya que “des d’un punt de vista econòmic” no interessa la integració dels  nouvinguts; “no és cap prioritat de la nostra societat”. A més, per si qualcú no ho sabia, les àrees de cultura i esports “tenen una vocació eminentment turística, com a motor reactivador de l’economia, és a dir, que tenen com a objectiu fer feina en un projecte turístic de qualitat per a Palma”.

Alguna pregunta més?