LA CONSTITUCIÓ DE LA NIT DE PEDRA

Fa quaranta anys era a Madrid fent obligatòriament el servei militar, un temps robat i forçosament  armat que record molt poc, per no dir gens, i que amb tota intenció vull oblidar, però que en somnis retorna per destorbar-me  la serenor del son. Amb més freqüència que la desitjable somnio que em tornen a cridar a files i em despert sobresaltat. Em costa sortir del somni.

D’aquests llarguíssims mesos només en queda molta recança, una rabiada infinita per haver-me robat i militaritzat els dies, els rostres esvaïts de companys forçats –només amb un en vaig mantenir el contacte- i notes, cartes rebudes i alguns poemes sense ventre ni moca.

Així, el 6 de desembre de 1978 estava aquarterat i, segons les notes preses aleshores, llegia “Longa noite de pedra” de Celso Emilio Ferreiro, que havia comprat dies abans a la llibreria Fuente Taja, que quedava prop del meu destí militar, l’Escola Superior de l’Exèrcit. A les notes preses no hi ha cap referència a cap referèndum ni a cap Constitució. Sí sabia que se celebrava, clar, perquè per això ens aquarteraren. No vaig votar. Em va fer una peresada sol·licitar el vot per correu.

D’aquell llunya 1978 no en celebro res, ni els versos trontolladissos que vaig escriure empegueïdament dia 6 de desembre:

A la vorera de la mar
que no em deixen veure
un pètal de rosa dansa
amb un estel que fuig

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *