marginàlies

Temps d’estraperlo i altres contrabans, de records que es despengen de les parets, dels predecessors més autènticament canalles convertits en catifes estotjades per no fer-les malbé. La boca, el fusell; la paraula, una bala perduda que cau a plom als peus de qui lamenta tanta impostura, tanta iracúndia, tant de mal fet a posta, tantes ganes de comandar a la mala. Les disputes, qüestió d’ases i el govern matèria de mosques vironeres. Mentrestant, la garriga espera, espera les caramuixes i les rates cellardes que més llarga la saben. I els porcs que discuteixen amb el morro fort o tort en els alzinars que mai no envelleixen perquè sempre confien, confien en les estacions i en l’aigua, i en la boira baixa que espanta els esperits de mal averany i els especuladors declarats fills il·lustres en les viles que els varen parir. Esgrogueeixen les fotografies que presideixen les llars des de fa segles i en sèpia es presenta la memòria incapaç de generar gens de confiança. Passa el tren de fusta per davall les cames del pare que mira el seu fill i una descàrrega elèctrica li paralitza l’espinada tot pensant en el futur que li espera, si és que l’espera tendrà paciència suficient per esperar-lo.