TEIXINT SOLIDARITAT

Anit, en el Teatre de Bunyola, va tenir lloc un acte solidari amb Esperança Mateu, que ha de fer front a una multa de 3000 euros per haver participat en un acte de protesta, ara fa sis anys, per la visita a aquesta vila de l’aleshores president José Ramón Bauzà, que finalment no va fer acte de comparació. A més de la identificació d’Esperança, quatre persones més varen ser detingudes, jutjades i condemnades a pagar sengles sancions.

Aquest el parlament que, en nom de n’Esperança, ho vaig fer.

En nom de la família de n’Esperança, moltes gràcies per ser aquí i pel vostre suport, que agraïm infinitament. És a través de la solidaritat que s’arriba al cim de totes les causes i aquesta nostra de l’emancipació nacional no en serà l’excepció. Gràcies especials a Esquerra Republicana per organitzar l’acte; a Agustina Vilaret, Mateu Xurí i Maribel Servera per prendre-hi part activa; gràcies també pel suport rebut de part d’Esquerra Oberta de Bunyola i gràcies encara més particulars a Marta Vilalta i Gerard Gómez, diputats tots dos del Parlament de Catalunya, que han vingut expressament del Principat per ser amb nosaltres. Gràcies.

Com a portaveu de la família hauria de cloure ara i aquí la meva intervenció, però no volem deixar d’expressar el nostre desig que la solidaritat que ara ens heu mostrat i que agraïm, arribi també a Dolors Bassa, reclosa a la presó del Puig de les Basses; a Carme Forcadell, reclosa a Mas d’Enric, i a Jordi Cuixart, Jordi Sánchez, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn, Raül Romeva i Oriol Junqueras, que estan tancats a la presó de Lledoners. Nou persones radicalment pacífiques, exigentment demòcrates i altament justes privades de llibertat sense cap motiu i objecte de revenja de part de la Justícia d’un estat en descomposició democràtica. De la mateixa manera, volem fer arribar el nostre suport permanent i infrangible als nostres exiliats: Carles Puigdemont, Lluís Puig, Meritxell Serret, Toni Comín, Clara Ponsatí, Anna Gabriel, Marta Rovira i Josep Arenas, Valtònyc. El seu sacrifici i el seu dolor, no seran en va.

Cal que no oblidem cap d’aquests 17 noms –entre moltíssims d’altres- perquè fins que no siguin a casa, amb la seva gent, absolutament lliures, sense cap càrrec en contra seva, la nostra pròpia llibertat no serà plena. Per les mateixes raons que els tenen tancats o s’han hagut d’exiliar, molts de nosaltres podríem haver patit la mateixa dissort. Ens convé no oblidar-ho mai.

Quan la justícia criminalitza la pau i els que la practiquen, deixa de seguir el camí de la veritat i abandona totes les virtuts que la conformen;  i quan, a més, criminalitza el vot, imposa  l’arbitrarietat i la tirania.

Fa sis anys, n’Esperança, aquí a Bunyola, va ser objecte d’aquesta iniquitat simplement perquè, com moltíssimes altres persones, protestàvem amb la veu com a única eina per una pràctica política que ens menyspreava com a poble. Ara, la persecució ideològica que fa aquest temps es congriava a l’arxipèlag  s’ha magnificat i la repressió de drets ha deixat de ser una excepcionalitat per passar a ser, dissortadament, una pràctica gairebé habitual.

La repressió i la persecució avancen a garrotades i tanmateix els repressors i justiciers no se’n sortiran. Mai de mai no abandonarem els valors del catalanisme; mai. Mai no deixarem de lluitar republicanament per la llibertat.

Poden engegar les màquines de desprestigi que vulguin: tanmateix seguirem el camí de la dignificació personal i col·lectiva que ens marca la pertinença a una pàtria que s’estén de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Perquè, al cap i a la fi, això ja va de dignitat; personal i comuna. I ho farem sense cap por perquè només temem la inacció i ja maldarem perquè ningú no s’encanti ni sestegi.

Moltíssimes gràcies, de veritat. I que mai no ens cansem de construir la solidaritat que tant ens cal per curullar totes les causes nobles.

Moltes gràcies!

 

 

Bunyola, 10 de novembre de 2018

 

 

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *