UNA ILLA DE TRESORS

Al “Taller Marginàlia”, la nau de Can Gazà on hi troben una segona oportunitat de ser útils mobles, roba, llibres, tota mena d’objectes decoratius i fins i tot les utopies, tal com diu el seu lema, hi has d’anar amb molt de temps per poder trescar a plaer. Si ho has així, segur que trobes quelcom que t’interessa o que necessites; o que et fa goig i t’ho emportes.

En el meu cas, és en el llibres on hi perd –o hi guany- més temps i d’on mai no en surt sense alguna penyora. M’encén l’atenció el camí que han fet els textos, per quines mans han passat, per quins cervells han traüllat, quines sensacions han desvetllat abans de parar en aquest centre de bescanvi de pobre per atendre i dignificar la pobresa. I el que encara em sorprèn més és la quantitat de llibres que surten de la nau per iniciar nous periples.

Avui, com cada vegada que m’atans a les prestatgeries, hi he trobat una joia: un exemplar de la tercera edició, maig de 1968, de “39º a l’ombra”, d’Antònia Vicens, la seva primera novel·la, que guanyà el premi Sant Jordim1967, i que edità la mítica Editorial Selecta. Està en un estat excel·lent, molt ben conservat. No hi consta cap nom, sols una data, “15-III-68”, i el preu, 150 pessetes. Cap subratllat, cap anotació, cap taca. Fa la sensació que no ha estat llegit però per l’olor que desprèn, ha estat ben cuidat i preservat de tot perill, sobretot de la humitat.

Serà un plaer tornar a llegir la novel·la d’Antònia Vicens justament ara que fa 50 anys que s’edità i en un exemplar que té la mateixa edat i que probablement ha esperat fins ara que qualcú el llegís.

Certament, el “Taller Marginàlia” és una illa de tresors. Anau-hi, que és ben segur que trobareu i, a més, ajudareu al seu manteniment, que per Can Gazà passen per un moment econòmic delicat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *