marginàlies

Es casà amb una nigeriana alta i bella per amor, diu amb severitat, volent tancar qualsevol porta al dubte, i l’únic que aconsegueix és l’efecte contrari. Visqueren junts uns anys, no sap precisar-los, ella sense saber cap paraula d’espanyol –parla el ioruba i l’anglès nigerià- i ell desconeixent l’anglès, que és de Morón de Almazán, Soria, i de sempre li ha servit l’espanyol per anar pertot. No diu com s’entenien, però sí que parlaven molt i que ella era forta de caràcter, fet que provocà qualque discussió pujada de to.

No li fa res dir que es casà amb la nigeriana, Faith de nom, perquè ella pogués tenir la nacionalitat espanyola. L’estimava molt, ell, és clar, perquè feia, i fa, molta estimera. I ella no sap si l’estimava com ell, però era molt afectuosa i el respectava. Ell feia feines esparses de cambrer, i per això no se li acumulava la xavalla a la butxaca, i ella cuidava persones velles, una feinada per poc sou.

Ella volia tenir fills i ell no, que per posar misèria al món sempre hi som a temps, li deia. A més, tindrien fills mulats i tot serien problemes a l’escola. I això va ser un dels detonants de la desfeta. I, també, el fet de viure amb una germana d’ella, els seus tres fills i el seu home, un dropo que menjava com quatre persones i delia per fer cerveses a tota hora. I, sobretot, la feina d’interna de Faith amb un vell paralític amb el cap ben clar que la canvià de dalt a baix. Només tenia un dia lliure per setmana i ben aviat, ningú no sap perquè, hi renuncià. I ell, a disgust i sol a ca la seva cunyada, decidí llogar una habitació caríssima.

Tou de caràcter, ho reconeix, no va saber acarar aquest escenari, que el depassà, i que agreujà tots els desencontres anteriors. I mica en mica deixà de veure-la, s’avesà a telefonar-li cada parell de dies i a ingressar-li mensualment els centenars d’euros que podia. Això, fins que s’acabaren les feines esparses, els subsidis i els estalvis. A cada minva de rals, també minvaven les telefonades.

I ara l’enyora, mira si és sentimental, diu amb els ulls plorosos. Fa uns dies que va fer un cafè amb ella i feia mesos que no es veien. Segueix d’interna amb el vell paralític amb el cap ben clar que l’ha transformada i està embarassada. I li va dir que l’estima encara que no li pugui passar cap euro. I que se cuidi molt, que encara el necessita. I ell no se l’acaba de creure, a Faith. Ell, ara mateix, voldria ser camaleó i prendre el color de la pena.