EN EL DIA INTERNACIONAL PER A L’ERADICACIÓ DE LA POBRESA

La pobresa, segons l’ONU, és «una condició humana que es caracteritza per la privació contínua o crònica dels recursos, la capacitat, les opcions, la seguretat i el poder necessaris per gaudir d’un nivell de vida adequat i d’altres drets civils, culturals, econòmics, polítics i socials». Per això, en el redactat de «Els principis rectors sobre l’extrema pobresa i els Drets Humans» aquesta organització no s’està d’afirmar que: «La pobresa és, en si mateixa, un problema de drets humans urgent. Alhora causa i conseqüència de violacions dels drets humans, és una condició que condueix a altres violacions».

L’ONU recorda als seus Estats membres que «en un món caracteritzat per un nivell sense precedents de desenvolupament econòmic, mitjans tecnològics i recursos financers, és un escàndol moral que milions de persones visquin en l’extrema pobresa» i també que «les persones que viuen en la pobresa ensopeguen amb enormes obstacles, d’índole física, econòmica, cultural i social, per exercir els seus drets».

«Tot i que les persones que viuen en l’extrema pobresa no poden reduir-se simplement a una llista de grups vulnerables, la discriminació i l’exclusió figuren entre les principals causes i conseqüències de la pobresa. Les persones que viuen en la pobresa pateixen sovint desavantatges i discriminació basades en la raça, el sexe, l’edat, l’ètnia, la religió, la llengua i altres condicions», es reflecteix en el preàmbul d’aquest document, i s’emfasitza que «les dones solen tenir majors dificultats per accedir
a ingressos, béns i serveis, i són particularment vulnerables a l’extrema pobresa, de la mateixa manera que altres grups, com com els infants, les persones velles, les persones amb discapacitat, els
migrants, els refugiats, els sol·licitants d’asil, els desplaçats interns, les minories, les persones que viuen amb el VIH / SIDA i els pobles indígenes».

Segons dades del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), a tot el món, més de 800 milions de persones encara viuen amb menys de 1,08 euros al dia i moltes no tenen accés a aliments, aigua potable i sanejament adequats.

De Can Gazà estant s’abasten prou bé aquestes magnituds que passen per malla a la majoria de les llars insulars, peninsulars i continentals. Per a la immensa majoria de la ciutadania del nostre entorn o àrea d’influència la pobresa extrema queda molt lluny, tant que gairebé no cal atendre-la perquè la probabilitat que l’afecti és mínima, gairebé ínfima. I tanmateix no cal que ens toqui la mà pútrida de la misèria en grau extrem perquè no lluitem contra ella perquè, efectivament, atempta contra la dignitat humana.

Les persones que malviuen en les nostres bosses de pobresa també pateixen desavantatges de tota mena i tenen dificultats d’accés a tots els àmbits relacionals. Els nostres pobres, sense que siguin extrems, també són discriminats i hem de lluitar aferrissadament perquè no ho siguin, avui que és el dia per a eradicar la pobresa i la resta dels dies l’any perquè la necessitat mai no descansa. I ho hem de fer cara alta i sense treva perquè és qüestió de dignitat, de dignitat humana.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *