Avui fa un any que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, dues persones de bé i de pau, estan tancats injustament. I hi estan per tots els qui compartim amb ells les seves causes i també les seves pràctiques. Fa un any que pateixen la venjança d’un estat en descomposició i, per això, al·lèrgic a la vigència dels drets més elementals.
Des de fa un any vivim el seu empresonament entre la ràbia i la impotència. No els oblidam, certament, però no aconseguim treure’ls de la reclusió forçada que no deixa d’interpel·lar-nos tothora. I fins que no siguin amb els seus; fins que no puguin anar i venir lliurement i plena, no podrem alenar a plaer, no podrem fer el camí que ens cal per fugir de la barbàrie. Tanmateix, la seva llibertat –i la dels altres presos polítics- és la nostra llibertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!