LA LLEVANTADA FILLA D’HURACÀ

Ara sembla que hem d’anar vius a una llevantada forta provocada per l’huracà Leslie. No som terres d’huracans, però com que tot es globalitza, ja en tenim aquí; que mai no es pugui dir que no estam prou oberts a tot. No parlaré del canvi climàtic, ara, perquè Trump, el Boig, el nega categòricament i qui el contradiu, a Trump, és clar, menja molta morena.

Segons qui n’entén, no cal parlar pròpiament d’huracà perquè aquest fenomen, en tocar terres portugueses, s’ha convertit en tempesta tropical –o cicló post-tropical, ara dubt- i finalment en llevantada. Des que el parenòstric s’ha convertit en el temps dedicat a “El temps” dels telenotícies –des que l’hem democratitzat, que diria algú que li agrada estar al dia de tot- ens pensam que en sabem molt de pronosticar i qui més qui menys es creu predictor reputat per infal·lible.

Com sigui, hem de tornar a témer l’aigua de pluja excessiva que, finalment, ens posa a lloc; que ens recorda que som vulnerables i que sobre aquesta vulnerabilitat nostra bastim els projectes que més bé ho tenen per mantenir-se en vigor. I en rigor.

Tant de bo no faci matx, aquesta llevantada filla d’huracà; que els torrents no vessin i que l’asfalt de les carreteres no serveixi de llera a l’aigua apressada que cerca la mar. Tant de bo trobem la criatura que ens falta i sense la qual no podrem començar el dol que tant necessitam. Tant de bo el nostre llevant recuperi al més aviat possible el tremp que se n’anà amb la torrentada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *