marginàlies

De què és temps, ara,
si no ho és de quimeres?
De les lluernes,
podria ser, però
no són ambicioses.

Perdem paraules
i se’n beneficien
el gruny i la cridòria.
La llum i tot ho nota
i es dissol, furoneja.

I calla l’arbre
asfaltat i tot l’aire
de l’avinguda
per complaure l’imperi
dels motors i la sutja