marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

1 d'octubre de 2018
0 comentaris

EL SEGON PRIMER D’OCTUBRE MAR ENLLÀ

«Yo he visto muchísimos vídeos de las intervenciones de la guardia civil en Cataluña. He visto una conducta más o menos firme, pero yo no he visto ninguna conducta delictiva. De hecho, a día de hoy sigue sin estar imputado un solo guardia civil por esas manifestaciones. Y no es casual.Yo hablé con mandos de la guardia civil antes de que se produjera aquello y las instrucciones que tenían era la de ejercer la fuerza coactiva del estado con proporcionalidad, moderación y procurando no generar resultados indeseados. De hecho, con tanta moderación la ejercieron que en un colegio uno de los dos lesionados gravemente fue un guardia civil, al que le partieron la pierna por dos sitios. Y sus compañeros no reaccionaron».

Qui així s’expressa és l’escriptor Lorenzo Silva entrevistat al «Diario de Mallorca» d’avui dilluns en ocasió de les «Converses de Formentor», un esdeveniment peculiar, és un dir, que mereix molts comentaris a part. (https://www.diariodemallorca.es/cultura/2018/09/30/lorenzo-silva-moleste-determinadas-posturas/1351989.html).

Si el trec a rotllada precisament avui, dia primer d’octubre de mar enllà, és per recordar que la violència de l’estat contra el Principat de Catalunya i la seva voluntat emancipadora no ha cessat, ans al contrari: la segueix exercint, entre d’altres formes, imposant un relat dels fets d’avui fa un any que res no tenen a veure amb el que patiren els que defensaren el vot, i el comentari de Lorenzo Silva n’és un exemple claríssim. Ignoren i fins i tot menyspreen les víctimes, més de mil, i no tenen gens en compte els prop de dos milions tres-cents mil vots emesos. Com si no hagués passat res, aquell 1 d’octubre de 2017, per l’Estat espanyol.

I va passar, i molt! I també ho visquérem amb molta intensitat -i angoixa, i por i finalment orgull- els qui no érem al Principat; els qui érem a altres indrets de la Nació completa o més lluny encara. No vàrem poder votar, tot i les ganes; no vàrem poder ser-hi defensant els col·legis electorals, tot i que molts hi teníem persones molt properes que sí ho feien i ens informaven segon a segon, però si hi érem d’esperit –per molt poc que m’agradi aquesta expressió- i per donar suport a la República Catalana i per doble motiu: perquè ens sentim part de la nació i perquè la resposta de la ciutadania del Principat a la baixíssima densitat democràtica de l’Estat espanyol és molt més que exemplar. I per això, hi ha presos polítics i exiliats. I qui calla davant els tropells que pateix aquesta ciutadania empoderada ho pot pagar car, perquè el proper a rebre pot ser ell.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.