marginàlies

L’endemà que el Parlament de les Illes Balears digués (a través dels vots de PSIB, PP i C’s) que a l’Estat espanyol no hi ha presos polítics, rep carta de Jordi Cuixart, president d’Òmnium, que des del 16 d’octubre de 2017 està empresonat (fa 335 dies, per tant) sense cap judici i acusat injustament, sense cap fonament ni proves. Cuixart, com els altres presos polítics (que d’haver-n’hi, n’hi ha, per molt que diguin les sucursals illenques dels partits autoanomenats constitucionalistes), s’enfronta a una revenja disfressada de judici. I ho fa amb una fortalesa i una integritat que, literalment, esfereeixen per poderoses.

Em diu: “Estem forts i conscients que no som aquí amb l’objectiu de lluitar per sortir de la presó, sinó amb el compromís de lluitar per la República”.

Una lluita neta, pacífica, assenyada, que l’Estat, el seu clavegueram i els mitjans de comunicació llepaires i afins volen convertir en bruta, violenta i folla. Com el president del PP, Pablo Casado, que acusa els partits i ciutadans independentistes de posar les pistoles damunt la taula del diàleg. Quin fàstic!