DELS REDEMPTORS ALS PRESOS POLÍTICS, INEXISTENTS SEGONS EL PARLAMENT DE LES ILLES BALEARS

Encara queden restes de redemptorisme en l’atenció als col·lectius de persones més marginades, dèiem havent dinat a Can Gazà el grup de responsables. Els redemptors –o  salvadors segons sigui el grau d’acidesa- que queden, tenyeixen de superioritat i supremacia moral el llenguatge amb què tracten l’exclusió social extrema. No surten de parlar d’obscurantisme, de ravals d’agressivitat, de sordidesa i d’altres expressions truculentes que  no fan més que perpetuar o reforçar la imatge de gueto o cau on la immensa majoria de la societat voldria que aquestes persones ofeguessin les seves necessitats radicals. No ajuden gens, per tant, a corresponsabilitzar la ciutadania tota en una causa que mai no podem abandonar.

Ningú no diu que sigui bufar i fer ampolles, atansar-se i tractar tanta fretura humana. I tanmateix, és més que evident que fer-ho a partir de la superioritat, de qualsevol mena de supremacisme, porta a despersonalitzar aquestes persones, a convertir-les en carn de beneficència.

I d’aquesta parra dialèctica ens ha davallat la decisió presa pel Parlament de les Illes Balears que diu que a l’Estat espanyol no hi ha presos polítics. Sorprenent. A favor d’aquesta negació –no hi ha presos polítics- hi ha votat el PSIB, el PP i C’s; el bloc que s’autoanomena constitucionalista. Asseguren que sí, que n’hi ha, MES, PODEM i les diputades no adscrites. Però l’estupefacció l’ha marcada el PI (Proposta per les Illes) que ha optat per l’abstenció. Què vol significar, amb això? Què ha portat els honorables senyors Jaume Font i Barceló, Josep Melià i Ques, i a l’honorable senyora Maria Antònia Sureda i Martí a abstenir-se?

I si aquesta votació ens ha desconcertat d’allò més, una altra proposta de resolució del mateix Parlament ens ha aclaparat: la que insta el Consell de Ministres del Govern de l’Estat a no suspendre unilateralment ni l’autonomia ni cap de les funcions de la comunitat autònoma. Aquesta resolució ha estat aprovada gràcies a l’abstenció del PSIB i el vot favorable –per error, han frisat a dir- de la diputada eivissenca del Partido Popular Maria José Ribas. I el PI ha tornat a decantar-se per l’abstenció. De veres, senyors Font i Melià, i senyora Sureda? De veres els és igual si l’Estat decideix aplicar quan li plagui l’article 155? De veres?

 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *