ENLLAÇATS, SEMPRE

En veure com els llaços grocs exasperen tant els sectors més facciosos de la dreta unionista i fan córrer a l’atropellada el mantra conseqüent de la neutralitat exigible als espais públics, no puc evitar pensar amb un dels seus patrons que avui ja no és ningú però que durant quatre anys va desgovernar les illes Balears i Pitiüses, José Ramón Bauzá Díaz, l’impresident dels quatre accents. Durant quatre anys, el seu únic pla de govern va ser atacar la llengua i la cultura catalanes, i criminalitzar les organitzacions que s’esforçaven per impulsar el seu coneixement i promoció.

L’impresident Bauzà, per això, posà en marxa tota la maquinària administrativa per escometre l’escola pública i no se’n sortí, com tothom sap. Les seves escomeses, lluny de fer forat, aconseguiren agermanar tots els agents educatius i el 29 de setembre de 2013 tingué lloc a Palma la més gran manifestació feta mai a l’arxipèlag (100.000 persones) en contra del Tractament Integral de Llengües (TIL) que feia fora, a la pràctica, el català de l’escola, i a favor d’un ensenyament públic de qualitat.

A banda d’aquest tropell històric (i entre molts d’altres), Bauzá Díaz, en veient com el llaç quadribarrat (el símbol de la causa) s’escampava arreu fent palès que el català no abandonaria mai l’escola illenca, decidí de frenar en sec aquesta presència i, aprofitant la seva majoria absoluta al Parlament, aprovà el 23 de desembre de 2013 la “Llei sobre l’ús dels símbols institucionals de les Illes Balears”. Aquesta norma, l’únic que pretenia era instaurar un procediment de control previ per poder utilitzar o col·locar qualsevol símbol en els béns immobles o mobles públics i, a la vegada, establir normes sancionadores en casos d’incompliment. Clarament, el Desgovern Bauzá pensava en els centres d’ensenyament i en els llaços quadribarrats, i era més que evident que aquest plantejament s’apartava del principi del pluralisme polític i dels valors democràtics més bàsics, a més de suposar una vulneració de les llibertats ideològiques i d’expressió, proclamades com a drets fonamentals.

Vull dir amb tot això que ja hi ha antecedents legislatius de voler “regular” la neutralitat dels espais públics i l’únic que feien eren laminar drets i llibertats.

Afortunadament, l’inefable Bauzà va perdre les eleccions del Maig de 2015 i aquesta Llei va ser derogada el 6 d’octubre del mateix any.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *