marginàlies

Certament, la pluja intensa que queia a les sis del matí semblava que volgués parlar severament i amb papers a la mà, com ho fan els que més manen en l’escalafó de la justícia d’aquest estat ple de floridura que semblen venir de l’altre món -o de l’inframon- a renyar i a amenaçar els que no parlam ni pensam com ells, tots de negre, amb collars estrafolaris i punys de randa tan ostentosos com la seva mirada.

La cortina d’aigua embromava i enfosquia el panorama, delimitant molt el camp de visió que no admetia cap altre color que el de l’acer. I l’impacte de l’aigua en topar amb el terra o amb altres superfícies feia callar tot altre soroll perquè no destorbàs el martelleig implacable. Adesiara, la verga d’un llamp importunava sols un instant la negror imposada.

Tanta d’aigua de sobte retenia molts vianants a les seves cases i posava en evidència els enginyers i executors de l’obra pública: els embornals no donaven l’abast i els carrers es convertien en rieres espantant els amos del comerços porta a carrer i els aparcaments dels baixos de les finques. Tanmateix, els empresaris turístics no s’han queixat gaire perquè la tempesta ha estat molt matinera i a les vuit el cel ja era ple de claror. Sort també que el gruix dels escolars no comencen les classes fins dimecres; si no, Ciutat hagués augmentat en nombre escandalós el seu caos permanent.

Tanmateix, el grup de jubilats de sempre han pogut seure a la taula que tenen reservada en el bar que fa mil anys que no canvia cap quadre ni cap cadira però que fa el cafè més bo del món. I des de la seva talaia privilegiada veuen desfilar tothom i no es perden detall de res. Passa un grup de joves que probablement treballin en algun departament de l’administració pública del grapat que hi ha voltat el bar i un d’ells demana què deuen prendre o fer per anar tan ufanes. I un altre li contesta que això ho fa el temps de la verema. Amb una cara de pam, queda qui ha preguntat, i un tercer rebla aquell diàleg de bojos advertint que tanta d’aigua no ha de ser gens bona per al raïm.

El cambrer de les camises florejades, fidel seguidor de  Led Zeppelin, mentre eixuga xicres de cafè, somriu amb ganes tanta oradura i l’agraeix, car durant més d’una hora i amb la son al clatell ha hagut de treure aigua del bar.