marginàlies

Fer del blanc (o del negre) groc, significa, segons indica el “Diccionari Català-Valencià-Balear”, fer veure una cosa per l’altra; enganyar. Hi pensava, en aquesta dita, en veient la fòbia pel groc que s’estén arreu empesa pels partits estatals més reaccionaris i les seves cadenes mediàtiques de transmissió per l’única raó que els llaços d’aquest color  volen recordar els presos polítics, els exiliats i els perseguits judicialment i injusta per voler democràticament i pacífica l’emancipació del Principat de Catalunya.

I escampen aquesta fòbia amb l’agressivitat i la violència interna que els caracteritza per poder generar la que els interessa per tal d’aconseguir a través d’ella allò que són incapaços d’aconseguir a través l’exposició d’idees, l’aprofundiment dels principis, el contrast serè de parers i el respecte escrupolós al parlamentarisme, que es tant com dir a la democràcia.

I dins el sac d’aquesta violència hi hem de ficar la mentida, la tergiversació, la manipulació i l’elogi constant a la incultura. Fer del blanc groc, efectivament, i dedicant-hi tot el que faci falta.

Que l’Ajuntament d’Estellencs decidís no posar paperí groc perquè, segons sembla, molestava a un veí, és un exemple clar de l’exercici impune d’aquesta violència. Hem de requisar tots els grocs? De veres? També l’hem de treure de l’arc de sant Martí? El que volen és cretinitzar-nos.