tornar a la por?
Però no. Aquí s’ha posat en marxa de debò. És real!
El retorn als temps obscurs ha arribat de mans d’un PP demolidor, implacable. És el retorn a la vida fosca sense drets, a la política de la clandestinitat i de la por.
Segurament la Rosa quan parlava no es referia concretament al tema de l’avortament, no li ho vam preguntar. Ella parlava més de la prohibició de la llengua, dels càstigs per opinar o tenir idees pròpies (ni a la botiga es podia obrir boca, que tot arribava a orelles dels pares, dels veïns) la por a les represàlies, a la presó, a l’afusellament… Ella parlava de la por a reunir-se, a fer activitats. A què et sentissin parlar la teva pròpia llengua.Vivíen en un estat de no dret. Sense llibertat ni tan sols per pensar que les coses havien de ser diferents. I això ho incloïa tot. Era el control des del govern sobre la vida i el pensament dels altres. De la ciutadania, del poble. El control sobre les idees, les creences, l’idioma, les accions públiques i privades… i hi ha res més privat, més íntim, més personal i lligat a les conviccions més pròpies que el que té a veure amb un mateix, les emocions, la salut, la sexualitat, els sentiments, les decisions sobre el propi cos?
Ens queda la resistència, evidentment. Curiosa la resistència interna de la Rosa, que a l’escola era obligada a no dir ni un mot en català, ni tan sols a l’hora del pati es podia fer servia la pròpia llengua, però ella feia servir un recurs astut per reconvertir alguns aprenentatges, internement, per exemple amb les taules de multiplicar.
La resistència que comentava el participant membre de La Roda, quan els joves preguntaven si la policia els havia desmantellat accions, reunions o actes, i ell deia sí, a l’escola on jo anava els dissabtes al matí féiem classes de català d’amagat, i la policia ens va enxampar…
La resistència en temes com l’avortament és molt dura i perillosa.
Aquest és l’estat on estem tornant. Un estat controlador, que priva les llibertats, que llei rere llei, sentència rere sentènsila i Consell de Ministres rere consell de ministres, va aprovant mutilacions de la llibertat i passos enrere absolutament impensables en un estat membre de l’Europa del segle XXI. I això que l’Europa actual no és pas que sigui, des de tots els punts de vista, el paradigma de l’estat de dret. La gestió de la crisi econòmica en contra dels drets socials ens ho ha ben demostrat. I la gestió de la immigració extracomunitària, encara més. Però és que fins i tot així ens n’estem allunyant a passes de gegant, Europa menté, malgrat les desigualtats socioeconòmiques i restriccions en alguns drets, un sentit de la democràcia i de l’estat de dret força íntegre, sentit que l’Estat Espanyol està perdent a marxes forçades.
Tertúlies intergeneracionals com les que organitza La Rotllana són una gran oportunitat per recuperar memòria històrica. Per conèixer la por que hem de combatre, la por que hem d’evitar tornar a patir. La tartúlia va tractar altres temes, que motivaran nous apunts. Perquè una conversa intergeneracional dóna molt i molt i molt de si… el tema de la immigració, de com la falta de memòria sobre el propi procés viscut pot fer repetir errors xenòfobs… el tema de la catalanitat, del pensament independentista, com es viu en barris de molta immigració… destacàvem la importància de poder-ne parlar obertament, sense que fos tabú. Sense por.
Evitar la por a pensar, sentir, estimar, actuar, parlar, votar, decidir…amb plena llibertat. Ens toca, per tots els mitjans possibles, defensar el que havíem guanyat, i lluitar per tot el que encara ens faltava guanyar. Sense por!