marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

20 d'agost de 2018
0 comentaris

CORONA D’ABELLES I SALTAMARTINS

Els atributs de l’home-lletrada que va de vila en vila oferint els seus serveis de taumaturg sense demanar ni la voluntat a canvi: aspror en els mots, esmussaments en les pensades, xerracs en el paladar, serretes en les dents, paper de vidre en el palpís dels dits, tel de ceba en els llavis, paper d’estrassa en el cervell, paper de diari en les aixelles, tomàtigues en el genolls, alls a la gola, ganivets a la punta de la llengua, fulles d’afaitar a l’entrecuix, salmorra a les anques, mel en els colzes i una corona permanent d’abelles i saltamartins sobre el cap que espanten passavolants i altres xarlatans de baixa estofa que volen vendre potets d’essència per guarir la malenconia i l’angoixa injustificada a l’engròs, i a la manera industrial d’endossar sabó fluix que no sap què és la desinfecció als maniàtic de la neteja a preu de saldo.

I quan diu que no molt lluny de la plaça que l’acull amb molta temença l’aire s’enfronta a cops amb l’aire i tot són trons ofegats sense llamps; trons maliciosos amb cops blaus que demostren que la maldat no és cosa només de les persones males, tothom el mira amb inquietud. I també recorda als esverats vilatans que els volcans darrerament van remoguts i que això és molt mala cosa; que els volcans són les vetes que ens menen a l’ull de foc de la terra, i que les erupcions ens adverteixen que el ventre de la terra no pot infantar més malvestats. I en haver-ho dit, les abelles i els saltamartins augmenten la velocitat amb què volten fins que aixequen l’home-lletrada del terra i se l’emporten cel enllà.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.