miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

democràcia, l’hora del poble

(article al tot 5 de novembre 2013)
Les mobilitzacions al carrer no s’aturen, Via Catalana, Procés Constituent, PAH a Salt, CRIDA a ses Illes, campanya unpaísnormal, València pel Canal9, contra la llei Wert i les retallades a Ensenyament, pels drets socials, per la democràcia participativa, pel dret a decidir, per salvar la sanitat pública, àgores, plens municipals alternatius, marees, ocupacions, militància cíutadana en creixent sostingut…

Llegir l’article al TOT, Democràcia, és l’hora del poble 

Democràcia, és l’hora del poble

Sóc d’una generació que es desvetllava políticament (entenent que la política es fa dins i sobretot fora dels partits) en els darrers anys del franquisme, i que albirava un futur revolucionari després de la mort del dictador. D’una generació que va invertir molta energia en l’activisme associatiu ja fos veïnal, cultural, social o polític, i que va treballar dur convençuda que era realment possible construir un país millor. En aquell temps en què encara no s’havia desvetllat l’autèntic encotillament que suposaria l’estricte interpretació de la Constitucion (el text era prou ambigu, deien, prou elàstic, per anar-lo eixamplant) els moviments socials tenien un paper clau i les conquestes de drets s’anaven succeint, a poc a poc, però sense aturar-se. Sense aturar-se però sense aconseguir, tampoc, autèntiques transformacions.

Després van venir aquelles dècades en què la força de la participació associativa o directa es devaluava i es dipositava tota la responsabilitat en els partits polítics, com si la participació democràtica es limités a votar cada quatre anys i deixar fer als escollits. Tot i que l’associacionisme no havia mort, s’hi trobava a faltar la seva força política i social per intervenir i empènyer canvis reals.

I ara, per fi,  vivim una revifalla dels moviments socials com a força popular, com a motor de canvi. El gran retrocés de les conquestes democràtiques que ha esdevingut d’una banda per l’esclafament de l’estatut referendat pel poble català i de l’altra per l’excusa de la crisi, ha desvetllat altra vegada la participació no partidista massiva. L’esclat Indignat i l’esclat Independentista són dos signes clars d’aquest nou temps. Temps de grans mobilitzacions i campanyes, on el protagonisme no és dels partits polítics. Temps de creixent associacionisme, d’enfortiment de les organitzacions plurals. Són moviments sortits de baix, del poble, i que treballen amb sentit participatiu de base i en xarxa. Hi ha un canvi de papers: ara és el poble qui empeny, no els polítics.

Ja sigui posant l’accent en l’aspecte econòmic i social dels drets democràtics, ja sigui posant-lo en el l’aspecte nacional i el dret a l’autodeterminació dels pobles; o ja sigui posant-lo en tots dos alhora, són moltes les persones i organitzacions que s’hi impliquen i constants les convocatòries.Ja sigui amb grans accions, campanyes i mobilitzacions, ja sigui celebrant iniciatives de petit format a peu de cada barri, a cada escola, o a cada plaça. Els espais són molts i diversos, ningú n’ha de quedar al marge, perquè en la nostra història democràtica ara és l’hora del poble!



Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.