LA BICICLETA HERETADA

Vol entrar a l’infern amb la bicicleta que li regalà son pare quan tenia deu anys i que encara guarda. A punt de revista, la té, i quan hi puja hi posa tan d’esment com si l’estrenàs . Tothom el mira, quan surt a fer la volteta adesiara, i molts externs li fan fotos sense demanar-li permís, cosa l’emprenya d’allò més. Com li diuen els que pateixen de més a prop les seves excentricitats, ha convertit aquella màquina gairebé centenària –ja era de tercera mà quan son pare l’hi regalà- en una mena de relíquia d’època que està en perfectíssim estat. Si la posàs a la venda, li diuen, n’hi donarien un bon pessic d’euros, però ell no en vol sentir a parlar, de vendre-la. Si els doblers són bruts per naturalesa, diu, els que li donessin per la bicicleta serien bruts mil vegades. I no és que sigui una bicicleta gens manejadissa ni amable: l’únic pinyó petit la fa feixuga i, a més, pesa com un mort. Ja fa estona que no fa la volta en la bicicleta fins al cementiri de la vila perquè li costava déu i ajut la pujada i no volia que ningú no el veiés retut, de peu dret empenyent la màquina. La veritat és que no acaba d’entendre per què ha guardat i conservat la bicicleta durant tants d’anys. De sempre ha considerat que no té la musculatura de les cames feta per anar en bicicleta. Si de nin en va aprendre va ser perquè tots n’aprenien i no era qüestió de ser diferent dels altres. I si va a dir ver, una vegada que n’aprengué, es va atreví a anar amb les dels homes, que per ell eren enormes, passant un peu pel quadre i atansar-se al pedal, i arribant just just al manillar. I d’aquesta contorsionada manera es passejaven ell i el de la colla per la plaça com si fossin part d’un circ de baixa volada. Però quan s’acabava el pla i el carrer o el carreró s’empinava, a les quatre pedalades ell perdia les forces. Definitivament, no té les cames per anar en bicicleta, però per presentar-se a l’infern, diu, és costa per avall i arribar-hi amb la bicicleta que li regalà son pare i que no sap per què guarda com si fos nova des que la té, serà una passejada.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *