miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

una llei més per desobeir

Fer una nova llei educativa cada vegada que canvia el govern (o gairebé) és una de les millors fórmules per obtenir mals resultats, és a dir, per fer fracassar un sistema educatiu.  (llegir tot l’article)   

la imatge l’he manllevat d’aquest bloc 

Això ho saben molt bé a països com Finlàndia, on, com que el que busquen no és el fracàs sinó l’èxit, s’ho van rumiar molt abans de fer la seva reforma educativa, l’any 1968, i des de llavors mantenen un pacte polític segons el qual aquesta reforma no es pot tocar fins que, seguint criteris científics i atenent als resultats, es decideixi que convé tornar a reformar-la. A l’Estat Espanyol com que el que es busca és el fracàs, s’ha fet tot el contrari. La LOMCE és la vuitena reforma educativa en un període de 33 anys. En cap d’elles s’ha pogut comprovar, mitjançant avaluació d’impacte, els bons o mals efectes dels seus plantejaments. 

A Finlàndia, país que tothom esmenta pels bons resultats que obté, la reforma de 1968 es va fer per eliminar l’exclusivitat. Fins i tot en una entrada d’informació – divulgació general, de viquipèdia, podem llegir-hi una declaració d’intencions polítiques – ideològiques i tècniques com aquesta: “L’any 1968, després de vint anys de vacil·lació es va escometre la reforma del sistema educatiu a Finlàndia. Es va abolir la selecció als 11 anys. A partir de llavors s’acull tots els alumnes en les mateixes instal·lacions tant a primària com a secundària fins els 16 anys i reben el mateix ensenyament elemental. La reforma es va posar en pràctica progressivament segons les regions: Lapònia i l’extrem nord el 1972, les regions del nord-est el 1973, les del nord-oest el 1974, les del sud-est el 1975, les del sud-oest el 1976 i la regió d’Hèlsinki el 1977. Aquesta progressivitat permet d’estudiar de manera objectiva els resultats de la reforma comparant el futur d’una edat tocada per la reforma i aquells de la mateixa edat no tocats per la reforma educativa. Els analistes han pogut així arribar a la conclusió que la reforma ha comportat una reducció de les desigualtats en un 25%.”

Reducció de desigualtats que pretenia també la LOGSE sobre el paper… i que la LOMCE no només no promou, sinó que hi actua en contra…

Ja sé que la comparació entre sistemes educatius ha de tenir en compte molts factors, i que les societats no som ni funcionem igual al sud que al nord, ni a l’est que a l’oest, però hi ha principis bàsics que són universals. Incluisvitat versus exclusió, criteris científics versus criteris partidistes…

Avui que s’aprova gràcies a la majoria absoluta del PP una nova reforma (i remarco que ja en portem vuit en 33 anys) que a més és absolutament retrògrada i acientífica, trobo que és un bon dia per fer un cop d’ull a dos documents que val molt la pena mirar-se i escoltar amb atenció.

  • Un és aquesta presentació clarament entenedora que documenta per què cal estar en contra d’aquesta llei, l’ha realitzat la CRIDA de les Balears, organització que ha impulsat la lluita docent que ha aconseguit posar d’acord tota la comunitat educativa per matarialitzar una vaga sense precedents. 


  • L’altra és aquest parlament de Rafael Correa, president d’Equador.Dura bastant (1h 30m) pero val molt la pena. Al principi (a partir del min  15, i especialment del 20) parla de com s’ha recuperat el pais, i quin paper hi ha jugat la inversió educativa. Cap al min. 60 parla d’Espanya i Europa.

Sincerament crec que en polítiques educatives està tot dit. La comunitat científica sap per on han d’anar les coses. Tot és qüestió d’opcions, cada objectiu té uns mitjans, unes estratègies. La LOMCE té uns objectius clars, i no tenen res a veure amb la qualitat educativa. Per si necessiteu un resum fàcil de llegir, per tenir a mà, amb tots els perquès d’estar-hi en contram aquí Badalona es Mou també ho explica molt clar. 

Avui s’ha aprovat, sí, una llei més que, evidentment caldrà desobeir. Amb més o menys soroll, ja es veurà. Amb més o menys complicitats i solidesa (la nostra base socioeducativa és complexa alhora de lluitar…). Reconeguem que hem seguit amb admiració i certa enveja la #vagaindefinidadocents

Aquí serem capaços de fer-ho? Ho farem totes plegades?
No vull ser pessimista…
I em ve al cap. també, que més enllà de les maldats d’aquesta llei que obliga, per imperatius morals, desobeir-la, cal tenir en compte que el fet que es canviïen tantes lleis abans de poder comprovar si eren útils, provoca un efecte totalment devaluador d’aquestes lleis. I els docents estan – estem – acostumats a passar d’elles, per bé i per mal. Silenciosament i impunement, també.
Qui es mou a primera línia sap de què parlo. 


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.