marginàlies

En el somni que s’esforça per refer amb la màxima precisió, hi veu columnes imponents de llibres i catifes sobergues de lletres entre una claror intensa que vol ser incendi sense aconseguir-ho. I entre avingudes d’enciclopèdies i tractats de totes les ciències, samarretes de mil colors que feien d’estendards a criatures de totes les races que jugaven a ser pirates que, en tocar terra, perdien tota la feresa i s’apuntaven a la bonesa creixent que feia florir els prats i enaltia les serralades que besaven la mar corsària que es retia a la seva immensitat. I entre tants infants suats i enjogassats, un dels més grans, que crida l’atenció dels altres tot dient-los que ha vist un submarí en la banyera; un submarí amb els colors de l’arc de sant Martí amb un mariner jove a proa que toca un corn per advertir a les moles de peixos que es decantin, que el submarí va a tota màquina i els pot atropellar. I voltant el castell del rei borni, els més urc dels reis d’aquell continent envellit que els nins han de rejovenir, tot de figueres de moro desafiant la calor asfixiant i la mirada d’angoixa del marrec que encara va de grapes i que menja figues sense pelar-les i sense poder deixar de menjar-les i d’omplir-se sa boca de pues…