MIRANT EL MÓN ANANT DE GRAPES

Avui és el meu darrer dia a la Universitat d’Estiu de ca n’Estranya i el meu tutor decideix començar-lo veient una estona les cuites d’en Mic i en Cinc Segons. Cosa tenen d’excel·lent aquests dos personatges que aconsegueixen retenir una estona llarga l’atenció del meu preceptor que va molt malsofrit per culpa de l’esclat de les primeres dents.

En Mic i en Cinc Segons cerquen el color vermell i el troben en els tomàquets i en els pebres d’aquest color. I també miren què guarda en Cinc Segons dins capses de tota mena de formes, fins i tot una d’ensaïmades. M’adoctrina, el meu tutor, ja ho crec! I jo m’endeutaria per saber què processa, què barrina, què veu i com ho elabora, com tradueix aquests flaixos de colors, els moviments d’unes formes intraduïbles i els sons encara indesxifrables per ell en matèria sensible i emmagatzemable.

En veure com mira gairebé sense parpellejar la pantalla i s’està molt quiet en el meu braç esquerre, voldria poder contemplar com es construeix dins el seu cervell l’esquit d’una idea, la bastida d’un record, les beceroles d’un gest nou.

En acabat la primera lliçó d’en Mic i en Cinc Segons, hem mirat el món com cal mirar-lo per mirar entendre les ingenuïtats de les criatures que el dinamitzen: anant de grapes, observant arran de rel, amb el nas fregant el sòl per apregonar el sentit de l’ensumada; parlant poc, l’indispensable per confirmar que ens tenim a mà l’un a l’altre. Hem pres les mesures a una gamma amplíssima de joguines i a l’eixida hem fet córrer la cussa, que no fa gens de cas a la calor.

Cap a les deu i mitja, com cada dia, hem fet un descans per menjar un poc de fruita fresca. Avui hem menjat síndria illenca amb pinyols, naturalment; ben fresca, extraordinària, com tots els productes de proximitat. I en acabat, nova sessió formativa amb el caixó de les joguines heretades del preceptor major: cases, casetones, cotxes, cotxarros, cotxets i un camions de bombers amb llums d’emergència i sirenes, ben complet i a prova de les pitjors impertinències que serveix al preceptor per explicar-me la fragilitat de la condició humana.

Dinam de puré de verdures de ca n’Estranya mateix amb rovell d’ou bullit. Bona teca, em diu el tutor. En acabat, una becaina reparadora i en despertar-se l’acomiadament. Ens hem abraçat tots tres i ens hem dit amb els ulls i l’esguard el que no cal verbalitzar: que és vivint i vivint-nos, que aprenem.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *