miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

llistes obertes contra la indecisió

Diria que són les eleccions on més persones m’han comentat que no saben encara a qui votar. També ho diuen les enquestes, però jo parlo de la percepció real al mateix entorn (ampli, companys de feina, veïnat, família, amics, coneguts ) on en d’altres convocatòries a aquestes alçades qui més qui menys ja tenia el vot més decidit. El que em preocupa més és que molts acaben dient no sé si aquest, aquest, aquest…o no votar! Per molt que es prioritzi l’eix del dret a decidir, el model de país compta. I en un moment com l’actual, en plena crisi, i en un moment com l’actual, en ple assetjament anti català… el vot vol parlar amb contundència a favor de, i en contra de.
Potser són les eleccions on els partits s’esforcen més a concretar i matisar, a defirnir-se, i això ajuda i complica a la vegada diuen. Curiós!.
Jo segueixo pensant que si tinguéssim la possibilitat de votar llistes obertes hi hauria menys abstenció. Escollir un per un els parlamentaris, amb nom i cognom, i confegir un Parlament a mida, partint de la ideologia i compromisos de formació política, partit, que porta cadascun al darrere. Seria molt més motivador, crec, i ens deixaria a tots plegats la consciència molt més tranquil·la.


  1. Als EUA existeixen llistes obertes i l’abstenció és major

    i no crec que resten en general més satisfets

    En definitiva a títol individual

    només és pot arribar al gran públic

    amb possibilitats de ser escollit

    qui té una forta financiació econòmica al darrere. 

    Encara que tot és pot perfeccionar

    i aconseguir per eixemple un mix als 50 %

    entre llistes obertes i la dels les organitzacions polítiques

    com passa a Alemanya. 

  2. Això de consciència tranquil·la ho dius per allò de voldria votar a dos o tres i no sé quin triar per no trair? T’entenc, també em passa. Però com que això de les llistes obertes no ho defensa ningú seriosament, no crec que ho tinguem mai guanyat!
    Estic d’acord que costa, però abstenció, mai! 
  3. A aquestes eleccions són les del dret a decidir

    i ara la qüestió més important

    és empenyer cap a la independència

    per tant és saber si Solidadritat per la Independència (SI)

    aconseguirà representació o no

    almenys per les circumscripcions de Barcelona i Girona

    i el nombre d’escons en cas de aconseguir-ho.

    Tot altra qüestió sembla accessòria i un deja vu.

  4. A aquestes eleccions són les del estat propi

    per a poder tindre el dret a decidir

    i ara la qüestió més important

    és empenyer cap a la independència

    per a poder decidir amb un estat propi

    I les diferents opcions polítiques ara semblen accessòries

    si no hi ha independència, dret a decidir i estat propi

    per tant el important ara

    és saber si Solidadritat per la Independència (SI)

    aconseguirà representació o no

    almenys per les circumscripcions de Barcelona i Girona

    i el nombre d’escons en cas de aconseguir-ho

    per continuar empenyent cap a una independència

    clara i catalana.  I que després puga triar entre

    diferents propostes polítiques.

    Tot altra qüestió sembla accessòria i un deja vu.

  5. És pot parlar de unitat entre els països iber-americans

    O de unitat entre els països europeus.

    Però la unitat de la que parlen els espanyols

    és una falàcia, un simple sometiment pur i dur, i prou.

  6. Una qüestió és la indecisió

    i l’altra que cal evolucionar cap el dret a decidir

    La indecisió pot ser entre dos o més partits

    o entre anar-hi o no a votar.El problema és l’Estat espanyol

    Som a un estat colònial

    i que ha estat molt de temps

    sota la pressió de la seva dictadura mediàtica.

    Una mostra és que quan aquí tothom parlava en català

    va imposar per decret el castellà.

    I l’Estat espanyol a més a més

    cada vegada compta amb més mitjans i més moderns

    per intentar fer que tothom es senta com si fos de Madrid

    fins i tot els catalans de més temps i de sempre.


    No debades fa anys i panys que tracten

    des del Estat espanyol els catalans

    com si fossen gaire bé uns madrilenys més.


    Si no que a més a més volen

    que la volunat democràtica dels catalans

    siga sotmesa sota la de Madrid

    i els seus interessos.

     

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.