miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

avui és festiu? hi ha res a celebrar?

Em llevo d’hora i treballo com si no fos festiu. Un festiu forçat de vegades aprofita, pèrò aquest s’acostuma a indigestar. (segueix)

Fa sis anys el 12 va caure en dijous i vaig demanar fer pont, el vam aprofitar per traslladar-nos. Ens vam veure forçats a deixar la casa del carrer del Carme, inesperadament, i va ser un trasbals. Però celebrem que vam estrenar una nova etapa al barri Manresà, davant del mar i amb prou pati per tenir hort i aviram. Pot més l’energia per fer positiva la vida a l’extraradi meresmenc de Badalona que l’enyor – i tant que hi és! – per la vida al barri de Baix a Mar. Amb els anys que fa que Europa va irrompre a Amèrica, és lògic que molts pobladors americans busquéssin la forma de positivitzar la seva influència, i que la memòria històrica intentés minimitzar la resitència. La història no es pot esborrar, i en cada gest hi ha continguts guanys i pèrdues. De vegades en un mateix gest hi ha avenços i atrocitats. Que Colom se’n sortís fent el viatge, que aconseguís obrir els ulls al món respecte la forma esfèrica de la terra i que ajudés a descobrir al ulls de les civilitzacions euro asiàtiques que existia un altre continent, és un avenç històric, naturalment. Però que els continents entréssin en contacte va ser el què va ser. Una atrocitat que cal assumir críticament, com tantes en la història humana. Però que no es pot celebrar sense ignorar el seu costat fosc. Cada cop més els pobles americans, un cop l’amor per la “madre patria” s’ha esqueixat, han recuperat la dignitat pel passat pre colombí i aflora la resistència indígena, sempre present però amb pocs altaveus. Ara que ha crescut tant la sensibilització per no celebrar-ho també hi ha veus reivindiquen que se li doni la volta, que es celebri en el sentit de recuperar aquesta memòria indígena. I no falten, també, les veus que reivindiquen la catalanitat de Colom i el rpotagonisme de la Corona Catalano Aragonesa en aquest viatge. El viatge rai, penso, ens adjudicaria un trumfo històric, però, hem de carregar amb la resta? de debò ens interessa assumir aquest passat? Podem realment desvincular Colom i el seu viatge històric, de la responsabilitat sobre el genocidi? Esperem que sí, perquè altrament ens tocarà assumir que en la nostra història els catalans també hem fet atrocitats com tantes nacions del món, i a mi ja em porta prou feina pair les gestes dels almogàvers…

Però el que se celebra tampoc és ben bé això. El “descobriment” és una excusa, la hispanitat se celebra de de principis del segle XX a diversos països centre i sudamericans, a Espanya des de 1918  llavors anomenada Día de la Raza  per decret d’Alfons XIII i Antonio Maura, i canvià de nom el 1958, en ple franquisme, passant a la denominació oficial  de Día de la Hispanidad.  

És la festa nacional espanyola, amb un fort regust imperialista, i un aparador per a les manifestacions pro exèrcit i pro feixistes. Suposo que per a molts espanyols és el seu dia nacional, i els ho respecto. Tenen dret a celebrar la seva nacionalitat, però no a imposar-la. El problema amb la nacionalitat espanyola sempre ha estat el mateix: s’imposa a la força i no admet dissidències. Jo avui no tinc res a celebrar, tret de l’oportunitat de poder expressar-ho. I en l’actuall context, aquesta postura ha deixat de ser testimonial, és molta la gent que avui no té res a celebrar! Més informació aquí  i aquí també 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.