miozz mirades

un bloc de maceració lenta (el bloc de la Dolors )

robatori d’estelades

Feia unes hores que l’havíem penjat quan ens hem adonat que ja no hi era. A ple dia, sense complexos. Almenys aquesta vegada no l’han intentat cremar a la finestra estant. No sabem si ho ha fet algú desesperat perquè s’ha quedat sense estalada i ja sap que fa dies que s’han exhaurit totes les existències, o si ha estat fruit d’aquesta intolerància que gasten alguns. Intolerància  que els impulsa a cometre actes de vandalisme ideològic sense cap mena de pudor. Perquè cremar una bandera és un acte simbòlic amb càrrega ideològica (al cap i a la fi una bandera és només un tros de roba, però carregat de simbolisme) i es pot considerar que forma part d’aquella llibertat d’expressió als límits amb el respecte per la llibertat de l’altre. Un límit diàfan si la bandera pertany a qui la crema per executar l’acte simbòlic, i més complex si la bandera pertany a les institucions, però altre cop diàfan si pertany a l’expressió lliure d’una altra persona. (segueix)

La nostra finestra és a peu de carrer, no és pas com els balcons de la fotografia, que he manllevat d’un bloc d’un senyor nacionalista espanyol que troba intolerant qualsevol altre expressió de nacionalisme que no sigui el seu, l’espanyol, que evidentment ell creu que és l’únic autèntici i amb dret a existir. I és que aquest senyor del bloc d’on he robat la foto (del partit ciudadanos que diu estar en contra dels nacionalismes però volen dir de tots menys de l’espanyol) és de la mateixa corda que aquells policies (i dels qui els donen les ordres) que també van robar impunement i a mà armada, una estelada però, a més, i per més greuge, van atracar al qui la portava multant-lo amb una quantiosa suma de diners. 
Amb aquests exemples, més d’un es deu creure en el deure patriòtic d’esborrar-les de la vista, del mapa, una tasca més estesa del que pensem, si recordeu el curiós cas del Gerónimo Stilton, perpetrar per l’Editorial Destino, i això que aquelles eren senzillament senyeres. El cas de la policia al Bernabéu és un clar atemptat a la llibertat d’expressió democràtica, i el cas de qui ha robat la meva estelada també, potser, o no, potser és un robatori per a usar-la…
Per cert, que si ara resultés que portar una estelada o penjar-la es pogués multar – impensable en un estat de dret democràtic, però possible en un estat com l’espanyol que en canvi no multa les rojigualbas anticonstitucionals – aquests dies els assaltadors de camins amb uniforme es farien d’or…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.